fent senderisme per Catalunya: Ruta Sitges - Castell de Miralpeix

Sense dificultats tècniques, però cal atenció en la orientació.
15 km, desnivell 100m comarca del Garraf

En el primer tram seguim el passeig Marítim de Sitges fins l'hotel Terramar, travessem la riera de Ribes i ens enfilem cap a l'urbanització del mateix nom sobre el camp de golf. La pujada no és difícil.
Per darrera de l'urbanització agafem un corriol que ens portarà a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia i al castell de Miralpeix, del que només queden unes poques pedres. Seguim camí cap a Sant Pere de Ribes per un sender amb una baixada forta, encara que curta, fins a Can Girona, continuem i a pocs metres cal creuar la carretera C-246a i arribem a la riera de Ribes. Bifuració de pistes on la riera de Ribes gira a la dreta. Agafem la de l'esquerra, que té un senyal de cruïlla sense prioritat. Ens permetrà passar per sota la C-32 i dirigir-nos cap al pla del Carç. Mas del Carç i ermita de Sant Jaume. Seguim recte per un camí que ens portarà a un semàfor per creuar la BV-2113 davant de Puigmoltó. Seguim pel carril bici en direcció a Sant Pere de Ribes on arribarem en 20 minuts.

Iniciem el camí de retornada cap a Can Girona, que agafarem per altra pista sense pendents ni pujades. Des de Can Girona agafarem un camí que ens portarà a la Serra del Paranys per uns corriols estrets, però de fàcil caminar pel mig del bosc. Val la pena gaudir d'aquest camí força enrevesat, que amb pujades i baixades, voreja el fitó de Miralpeix i ens deixa a la vessant mar de la Serra a mig camí de Sitges i Vilanova.

Vista que deixem enrera

Ermita Mare de Déu de Gràcia. Data a l'entorn del segle XII. S'hi venerava la imatge de la Mare de Déu de Gràcia i hi havia exvots, però fou profanada l’any 1936.

Ermita Mare de Déu de Gràcia

Al límit amb Sant Pere de Ribes, hi ha l’antic castell de Miralpeix. És esmentat el 1057, quan el bisbe Guislabert donà a Arnau d’Arloví, a mitges, la deshabitada torre de Miralpeix i terme amb la condició de refer-la i poblar-la. Els límits fixats aleshores són difícils d’identificar, però es dedueix que comprenia tots els terrenys de l’actual terme de Sitges a ponent de la riera de Ribes. La torre o castell de Miralpeix sembla que fou destruïda vers el 1190, en una brega entre Ponç de Ribes i Gombau de Miralpeix, d’una banda, i Berenguer de Castellet i Eimeric d’Espiells, de l’altra. Les ruïnes són a 104 m d’altitud, dalt un turó situat damunt mateix de la masia de Can Girona. Més al S hi ha la casa de Miralpeix, amb una torre defensiva quadrada i atalussada, de construcció posterior. De tota manera el castell de Miralpeix continuà de domini episcopal, infeudat als Ribes, que hi tenien uns castlans cognomenats Miralpeix, fins que el 1411 en va prendre possessió la Pia Almoina, que tenia ja el castell de Ribes, i el 1413 Miralpeix fou incorporat a la universitat de Sitges.

RuÏnes antic castell Miralpeix

Masia Can Girona

Ermita de Sant Jaume. Els orígens d'aquesta antiga masia es situen al segle XIII. La masia és un agrupament de diversos edificis, entre els quals destaca una torre de defensa i una capella dedicada a Sant Jaume, del segle XVII.

Ermita de Sant Jaume

Can Coll és una finca agrícola senyorial. Hi destaca la doble galeria porxada,orientada cap a migdia,amb 23 arcs de punt rodó en cada pis. També és ferma la façana,amb una tribuna sobre un arc carpanell de pedra i capitells jònics. En un dels laterals hi ha la masoveria i les dependències agrícoles,que conserven tot el regust d’un passat i un present vinculats al conreu de la terra i a la ramaderia.

Coneguda a l’època tardomedieval com a Mas Ramon de Quart,la finca s’anomena Can Coll des del segle XVI.