A conseqüència del desenvolupament de la creixent indústria tèxtil que va esclatar al segle XIX i principis del XX, Vilassar va ser un dels centres neuràlgics del desenvolupament tèxtil a Catalunya. Va ocupar el sisè lloc quant a producció tèxtil.
Fàbrica de Les Sedes. Riera de Targa, 27. Construcció del segle XIX va ser fundada per Mateu Serra i Tauran el 1848, esdevenint el primer vapor de Vilassar. Cal destacar els revoltons de volta catalana amb embigat de fusta. L'espai restaurat de la fàbrica està ocupat pel restaurant El Teler.
Carrer Dr. Martí Soler. Típiques cases dels treballadors/es de les fàbriques.
La Fàbrica Can Manyer. Pl. de Miquel Martí i Pol, s/n. Construcció industrial formada per dues naus rectangulars a dues alçades i coberta de dos vessants que conformen un pati central. La nau de la dreta va iniciar les seves activitats l'any 1879. La nau principal del recinte, obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, es va iniciar el 1905 i aquell mateix any es va enllestir la planta baixa. L'empresa va arribar a disposar de 289 telers.
El paviment de la primera planta de la nau es va fer amb mosaic hidràulic de rebuig amb rajoles procedents de diversos fabricants.
És una meravella poder contemplar aquest paviment, només per això ja val la pena anar-hi!
Actualment és la seu de la biblioteca pública de Vilassar.
Articles d'interès:
Església de Sant Genís, plaça de la Vila. L'església del segle XVI, que havia substituit una antiga església romànica, va ser incendiada l'any 1936 i es va enderrocar l'any 1941.
L'any 1943 es va enllestir un nou temple d'estil classicista italià. A la seva façana hi destaca el porxo que precedeix la porta i, al seu damunt, uns esgrafiats entre pilastres i un frontó triangular al coronament. Té tres naus, amb creuer i cimbori, i un campanar de torre en un dels costats.
 |
| Casa de la Vila |
Teatre la Massa, plaça del Teatre, 3. La Societat del Teatre de Vilassar encarregà al mestre Rafael Guastavino la construcció d´un teatre nou inaugurant-lo el 1881. El que destaca de l´edifici és la magnífica volta catalana que corona el centre de la sala, conformant un diàmetre de 20 m., feta amb rajola catalana mitjançant la tècnica del maó de pla. L´ús de les columnes de fosa i de la tècnica de la volta es repeteix en tot el perímetre del teatre on s'ubiquen les llotges.
 |
| rèplica de volta catalana |
El Castell, carrer Àngel Guimerà, 39. Gran casal gòtic de tipus residencial. El conjunt està flanquejat per quatre torres coronades amb merlets i una torre circular al mig, probablement dels segles X/XII, encara que a la base presenta materials que semblen d´època romana. Destaca la decoració de la façana principal, amb un portal rodó realitzat amb grans dovelles i belles finestres gòtiques del segle XV, una d´elles germinada, i treballades en forma d´arc conopial amb lobulacions.
Es pot visitar en dates restringides, tot i que només es pot veure l’exterior, els patis, la capella i la base de la torre.
Seguim pujant pel carrer Àngel Guimerà i arribem a una pista sense asfaltar que la seguim, anem a la roca d'en Toni.
A l'arribar a dalt trobem un encreuament de camins, nosaltres agafem el de la dreta que ens durà a la Roca d'en Toni. Finalment arribem al dolmen de Can Boquet, conegut com a la Roca d'en Toni (3.6 km).
Aquest monument funerari és un dels
megalítics més importants de la comarca. Data d’entre el 2500 aC i 1800 aC, en
el período conegut com Calcolític o Eneolític.
Prop al dolmen i a la masia de can Boquet es troben els jaciments dels Rocs d'en Sardinyà, el Castell de Pedra, la cova del Pont, la cova d´en Joan, la Cova d´en Pau i de la Granota.
Tornada pel mateix camí.
Prop al dolmen i a la masia de can Boquet es troben els jaciments dels Rocs d'en Sardinyà, el Castell de Pedra, la cova del Pont, la cova d´en Joan, la Cova d´en Pau i de la Granota.
Tornada pel mateix camí.
Moltes gràcies Silvia per la convocatòria. Ha estat un dia genial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada