fent senderisme per Catalunya: El pou de glaç a Mogoda, Molí Vell i Granja Soldevila

Els pous de glaç a Mogoda estan a tant sols 2,5 km de l'estació del poble.

Dos són els pous de glaç situats en el barri de Mogoda, prop del mas de Mogoda, al costat de les restes del vell molí. Són construccions de forma cilíndrica i volta de cúpula semienterrada per tal d’aprofitar la inèrcia tèrmica del terreny i afavorir una bona preservació del glaç. L’únic element que sobresurt és la coberta. Se sap que un d'ells ja estava contruït l'any 1718.

El glaç natural s’obtenia de fonts i mines pròximes que durant l’hivern quedaven glaçades, o bé de basses de poca fondària i de grans dimensions construïdes expressament. Un cop carregat, les obertures es tapaven amb lloses, portes, pedres...

Molí vell de Mogoda. Al costat dels pous hi ha restes d'un molí medieval que va estar en funcionament fins al segle XIX.

Granja Soldevila, abans conegut com a mas Granollachs, és una construcció característica del modernisme menor de principis del segle XX i un dels edificis nobles més reeixits de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment a la Granja Soldevila s'hi ubiquen diversos serveis municipals com Ràdio Santa Perpètua, i els departaments de Cultura, Educació i Promoció Econòmica de l'ajuntament.

La propietat que ara coneixem com a Granja Soldevila té el seu origen, a les darreries del segle XI i principis del segle XII. A aquest mas se li coneixen diferents noms que s’identifiquen amb els diversos propietaris que ha tingut el llarg dels segles. Des de la seva construcció, el mas ha estat anomenat des de mas Perera, mas Bruguera, mas Granollachs fins a torre d’en Bru.
El 1874, un empresari tèxtil de Barcelona, Pere Soldevila, va comprar el mas Granollachs que a més de l’immoble, incloïa unes quaranta hectàrees de terrenys. L’any 1911, la família Soldevila s'estableix a Santa Perpètua de Mogoda i al cap d’uns anys i diverses reformes van instal·lar una indústria de preparació i distribució de productes làctics. Industrials emprenedors i amb gran visió de futur, els Soldevila importaren d'Europa la més innovadora tecnologia i feren aportacions molt importants al sector lleter.
Amb la marca comercial de Granja Soldevila registrada des del 1893 s'obren al llarg d'aquells anys diversos establiments a Barcelona que distribuiran part dels productes produïts a Santa Perpètua de Mogoda.
Durant la Guerra civil, la Granja Soldevila fou col·lectivitzada i va passar a anomenar-se granja germinal del Vallès. Després de la guerra i no sense dificultats, la granja Soldevila, de nou en mans dels seus propietaris, continuarà com a explotació agrícola i ramadera i a principis dels cinquanta s'hi instal·larà també una explotació avícola. L’any 1971 els diaris es feien ressò del que, amb el temps, justificaria l'expropiació de la Granja Soldevila per part del govern franquista: el Pla de Santa Maria de Gallecs. Un dels episodis més tèrbols que han viscut aquestes contrades. En tot cas, la Granja Soldevila i trenta hectàrees de terreny passaren a mans estatals. Amb el restabliment de la democràcia la Generalitat es féu càrrec de l'edifici i l'any 1985, l'INCASOL el cedí a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. (Font: Viquipèdia).