***************************************************
Casa Pere Company, en obres
La casa Pere Company és d'estil modernista i residència unifamiliar. Construïda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1911 per encàrrec de Pere Company i Molins.
Entre els anys 1901 i 1911 Puig i Cadafalch construeix un seguit de residències unifamiliars per a la classe alta. Es caracteritzaven per les seves façanes d'estuc blanc i interiors clars.
Situada en l'encreuament dels carrers Buenos Aires i Casanovas, s'aprecien les influències vieneses i rústiques de Puig i Cadafalch, un corrent modernista que es va desenvolupar en territori austríac, i que l'arquitecte va projectar en algunes de les seves obres.
Podem identificar diferents elements decoratius característics de l'arquitectura vienesa, com les parets blanques, els esgrafiats i les garlandes policromades.
Els elements de forja, com ara reixes de les finestres i els llums del pati, són obra de Manuel Ballarín.
Cap a l'any 1920, la família Company va vendre la casa a la senyora Dolors Catarineu, que demanà un projecte de reforma i ampliació a l'arquitecte Enric Sagnier. La façana del carrer Casanova es va continuar mimèticament, perllongant el sòcol de pedra i decorant les noves finestres amb reixats de forja del mateix estil; també es va perdre la porta de servei i la possibilitat de voltar l'edifici.
L'any 1940 la casa esdevindria clínica del doctor Melcior Colet i actualment i des de 1982 és seu del Museu de l'Esport.
Districte de l'Eixample. Barri: l'Antiga Esquerra de l'Eixample
Enllaços d'interès:
beteve.cat/societat/restauracio-casa-pere-company-museu-esport/
ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Pere_Company
www.48hopenhousebarcelona.org/els-edificis/casa-pere-company/
***************************************************
Edifici Mas de Miquel
Edifici Mas de Miquel, antic hotel Diagonal-Tuset. És una obra de l'arquitecte Domènec Sugrañes i Gras. El primer edifici de formigó armat de Barcelona, va incloure les innovacions tecnològiques més avançades de la seva època.
D'estil noucentista el va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt.
De l'edifici sobresurten dues cúpules bessones i a l'interior destaca el seu pati interior, cobert per una claraboia, i el portal, de reminiscències modernistes.
La construcció de l'edifici va ser molt lenta, les obres van començar l'any 1923 i per diferents problemes es van anar endarrerint. Es van suspendre el 1927 quan va morir el marquès i també des del 1926 fins al 1929, ja que l'arquitecte Sugrañes es va incorporar a les obres de la Sagrada Família.
L'edifici tenia una plataforma per portar els cotxes al soterrani. El sistema de ventilació era fet amb una tecnologia pionera a tot l'estat.
Destaca el pati interior que recorda l'escala helicoidal del palau Barberini de Roma. Des de la planta baixa i mirant amunt té la forma d'un oval que sembla més estret a mesura que puja, però és només un efecte òptic perquè totes les plantes són iguals. L'oval està format per una sèrie de columnes que tenen una funció purament estètica i que condueixen visualment fins a la cúpula. La cúpula de vidre d'estil art nouveau que culmina el pati, va ser traslladada des d'un balneari de Budapest.
Districte de Sarrià - Sant Gervasi
Barri de Sant Gervasi - Galvany
Enllaços d'interès:
https://beteve.cat/va-passar-aqui/mas-de-miquel/
Avinguda Diagonal, 516 - 524
***************************************************
D'estil noucentista el va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt.
De l'edifici sobresurten dues cúpules bessones i a l'interior destaca el seu pati interior, cobert per una claraboia, i el portal, de reminiscències modernistes.
La construcció de l'edifici va ser molt lenta, les obres van començar l'any 1923 i per diferents problemes es van anar endarrerint. Es van suspendre el 1927 quan va morir el marquès i també des del 1926 fins al 1929, ja que l'arquitecte Sugrañes es va incorporar a les obres de la Sagrada Família.
L'edifici tenia una plataforma per portar els cotxes al soterrani. El sistema de ventilació era fet amb una tecnologia pionera a tot l'estat.
Destaca el pati interior que recorda l'escala helicoidal del palau Barberini de Roma. Des de la planta baixa i mirant amunt té la forma d'un oval que sembla més estret a mesura que puja, però és només un efecte òptic perquè totes les plantes són iguals. L'oval està format per una sèrie de columnes que tenen una funció purament estètica i que condueixen visualment fins a la cúpula. La cúpula de vidre d'estil art nouveau que culmina el pati, va ser traslladada des d'un balneari de Budapest.
Barri de Sant Gervasi - Galvany
Enllaços d'interès:
https://beteve.cat/va-passar-aqui/mas-de-miquel/
CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT
La Casa Sayrach és una edifici d'habitatges situat a l'avinguda Diagonal xamfrà carrer Enric Granados. Va ser edificat l'any 1915 i projectat per l'arquitecte Manuel Sayrach Carreras per al seu pare i la seva família. Uns anys després va construir al seu costat la casa Montserrat com a regal a la seva dona Montserrat Fatjó dels Xiprers. És d'estil eclèctic i és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
La Casa Sayrach és un dels darrers edificis del modernisme a Barcelona. L'edifici construït seguint els esquemes modernistes on algun dels seus elements, especialment les finestres i el coronament de la façana-coberta, demostren influències gaudinianes. A la cantonada hi ha una tribuna de planta semicircular coronada per un esvelt templet.
El vestíbul comunica l'exterior amb el pati d'illa. Al final del passadís una gran arcada revestida amb formes que recorden un esquelet dona pas a una escala protegida per una barana de gelosia quasi transparent, simulant una xarxa de pesca, en què s'incrusten elements de ceràmica i esmalt molt vius. Altres elements com l'ascensor, les làmpades, el moble de porteria, els sòcol formant un extraordinar conjunt escultòric fantasiós.
La casa Montserrat edificada l'any 1926 es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i set plantes de pis, amb la façana organitzada segons les tres parts típiques de l'ordre clàssic. Al coronament destaca el balcó corregut i les obertures coronades per arcades enllaçades entre si.
En la decoració del vestíbul hi ha diferents elements d'inspiració vegetal.
Casa Sayrach. Avinguda Diagonal, 423-425
Casa Montserrat. Carrer Enric Granados, 153-155
El sostre central del vestíbul als quatre costats hi ha una doble "M", símbol de Montserrat i Manel, i dos d'ells hi ha una estrella de cinc puntes en referència als 5 fills que van tenir.#48HOPENHOUSEDistricte: Eixample
Barri: Esquerra de l'Eixample
La Casa Sayrach és un dels darrers edificis del modernisme a Barcelona. L'edifici construït seguint els esquemes modernistes on algun dels seus elements, especialment les finestres i el coronament de la façana-coberta, demostren influències gaudinianes. A la cantonada hi ha una tribuna de planta semicircular coronada per un esvelt templet.
El vestíbul comunica l'exterior amb el pati d'illa. Al final del passadís una gran arcada revestida amb formes que recorden un esquelet dona pas a una escala protegida per una barana de gelosia quasi transparent, simulant una xarxa de pesca, en què s'incrusten elements de ceràmica i esmalt molt vius. Altres elements com l'ascensor, les làmpades, el moble de porteria, els sòcol formant un extraordinar conjunt escultòric fantasiós.
La casa Montserrat edificada l'any 1926 es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i set plantes de pis, amb la façana organitzada segons les tres parts típiques de l'ordre clàssic. Al coronament destaca el balcó corregut i les obertures coronades per arcades enllaçades entre si.
En la decoració del vestíbul hi ha diferents elements d'inspiració vegetal.
Casa Sayrach. Avinguda Diagonal, 423-425
Barri: Esquerra de l'Eixample
***************************************************
Jardins de la Vil·la Cecília
Carrer de Santa Amèlia, 1
Els jardins de la Vil·la Cecília estan situats als terrenys d'una antiga finca rural, Cal Noyu, que va ser adquirida l'any 1909 per Eduardo Conde. Conde va posar a la vil·la el nom de Cecília en honor a la seva esposa.Eduardo Conde va ser un empresari del sector tèxtil, nascut a Madrid el 1838, va fundar els magatzems El Siglo juntament amb altres socis
Una part d'aquest espai verd formava un únic jardí amb els de Vil·la Amèlia situats just al costat i que actualment també són d'ús públic. L'edifici que fou residència d'Eduardo Conde, és avui la seu del Centre cívic Casal de Sarrià.
L'any 1969, els terrenys van ser expropiats per l'Ajuntament per convertir-los en parc. Els jardins van ser inaugurats l'any 1986. Els responsables d'aquest projecte van ser els arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña que també van dissenyar els bancs del parc -de fusta damunt de rodes de pedra que evoquen patins- i uns fanals inspirats en arbres.
A l'entrada pel carrer de Santa Amèlia hi ha una reixa metàl·lica que imita les fulles del Ginkgo biloba i al seu costat es troba un canal d'aigua on hi ha l'escultura Ofèlia ofegada que fa referència al tràgic final del personatge d'Ofèlia a l'obra de Hamlet de William Shakespeare, l'escultura és obra de Francisco López Hernández.
Els jardins tenen una superfície d'1,47 hectàrees trobem pins blancs i pinyers, xiprers i palmeres de Canàries, també plàtans, til·lers, cedres...
Disposa de taules de ping-pong i pista de bàsquet i també d'un espai lúdic per fer exercicis d'enfortiment muscular.
HORARIS
de l'1 de novembre al 31 de març tots els dies de 10:00 a 19:00
de l'1 d'abril al 31 d'octubre tots els dies de 10:00 a 21:00
Hora de tancament en funció de l'horari solar.Districte: Sarrià - Sant Gervasi
Barri: Sarrià
Enllaços d'interès:
www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/jardins-de-la-villa-cecilia
www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vil-la-cecilia
https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/sarria
de l'1 de novembre al 31 de març tots els dies de 10:00 a 19:00
de l'1 d'abril al 31 d'octubre tots els dies de 10:00 a 21:00
Hora de tancament en funció de l'horari solar.
Barri: Sarrià
www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/jardins-de-la-villa-cecilia
www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-vil-la-cecilia
https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/sarria
***************************************************
Jardins de la Vil·la Amèlia
Carrer de Santa Amèlia
Els jardins de la Vil·la Amèlia formen un quadrat gairebé perfecte. L'espai verd, de concepció tradicional i estil afrancesat, és el resultat de la fusió entre les espècies originals d'uns antics jardins privats i les plantacions posteriors, introduïdes quan es van remodelar per fer-los públics. La presència d'arbres imponents d'espècies molt variades destaca la qualitat d'un jardí en el qual es conserven arbres centenaris com palmeres, plàtans o pins i una gran varietat d'arbusts i parterres.
Els jardins de Vil·la Amèlia tenen l'origen en el jardí sumptuós que Ignasi Girona va fer construir en una finca de la seva propietat a Sarrià. El nom el va posar en honor de la seva esposa, Amèlia de Vilanova. L'any 1930 l'Ajuntament va destinar els terrenys a parc públic, i el 1969 la finca va ser expropiada a canvi d'edificar-ne una part, cosa que va comportar l'enderrocament de l'antiga residència dels Girona. Un tros del terreny va quedar integrat als jardins de la Vil·la Cecília que es troben al costat.
Hi ha la glorieta dels xiprers. Uns parterres amb una vegetació diferent a cadascun. Hi ha un estany amb plantes aqüàtiques i presidida amb la figura la nimfa Dríada, la nimfa protectora dels boscos, de Ricard Sala. En un racó dels jardins hi ha la figura d'un efeb tocant la flauta, l'encantador de serps, escultura de bronze del belga Jules Anthone.
des de les 10h fins al capvespre
Accés per carrer de Santa Amèl·lia, carrer d'Ifni i carrer d'Eduardo Conde
Districte: Sarrià - Sant Gervasi
Barri: Sarrià
www.barcelona.cat/ca/parcs-i-jardins/jardins-de-vil-la-amelia
***************************************************
La Casa Sagnier
El Turó de Monterols, als afores de la ciutat, es va anant construint Sant Gervasi de Cassoles, una vila principalment agrària amb població molt dispersa. Durant la segona meitat del segle XIX, famílies benestants barcelonines van començar a reformar masies i construir cases noves per emplaçar-hi les seves residències d'estiueig. I la Casa Sagnier n'és una d'elles.
L'actual Casa Sagnier és obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, un dels fills de Lluís Sagnier i Nadal, propietari de la casa. L'any 1900, el Sr. Sagnier i Nadal va demanar al seu fill que enderroqués l'antiga casa i en fes una de nova, amb dotze habitacions, una capella i una sala de jocs. Una gruta als terrenys abastia la casa d'aigua, i al jardí hi havia una pista de tenis i un tren de vapor en miniatura.
L'edifici és d'estil eclèctic amb elements modernistes, gòtics i d'inspiració oriental. És un palauet romàntic farcit d'ornaments florals de ferro forjat. Destaquen les gàrgoles, els finestrals i la cornisa emmerletada. La casa Sagnier està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Va ser la residència d'estiueig d'aquesta família entre el 1894 i el 1936. Des de la Guerra Civil i fins al 1955 va estar desocupada. L'any 1956 s'hi va instal·lar el col·legi major femení Virgen Inmaculada, que va funcionar fins al 1981, El 1985 va ser la seu del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, que va tancar el 1996. La casa va ser tancada fins a l'any 2007 i l'Ajuntament la converteix en l'Espai Jove Casa Sagnier.
Districte: Sarrià-Sant GervasiBarri: El Putxet i el FarróEnllaços d'interès:
www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/la-casa-sagnier
ajuntament.barcelona.cat/espai-jove-casa-sagnier
***************************************************
L'actual Casa Sagnier és obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, un dels fills de Lluís Sagnier i Nadal, propietari de la casa. L'any 1900, el Sr. Sagnier i Nadal va demanar al seu fill que enderroqués l'antiga casa i en fes una de nova, amb dotze habitacions, una capella i una sala de jocs. Una gruta als terrenys abastia la casa d'aigua, i al jardí hi havia una pista de tenis i un tren de vapor en miniatura.
L'edifici és d'estil eclèctic amb elements modernistes, gòtics i d'inspiració oriental. És un palauet romàntic farcit d'ornaments florals de ferro forjat. Destaquen les gàrgoles, els finestrals i la cornisa emmerletada. La casa Sagnier està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Va ser la residència d'estiueig d'aquesta família entre el 1894 i el 1936. Des de la Guerra Civil i fins al 1955 va estar desocupada. L'any 1956 s'hi va instal·lar el col·legi major femení Virgen Inmaculada, que va funcionar fins al 1981, El 1985 va ser la seu del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, que va tancar el 1996. La casa va ser tancada fins a l'any 2007 i l'Ajuntament la converteix en l'Espai Jove Casa Sagnier.
www.barcelona.cat/ca/coneixbcn/pics/la-casa-sagnier
ajuntament.barcelona.cat/espai-jove-casa-sagnier
Mirador d'Horta.
Des de la parada metro Valldaura pugem pel carrer de Canigó, girem a l'esquerra i passarem pel pont, sobre la ronda de Dalt, que ens porta a les Cotxeres de TMB. Continuem recte fins a la rotonda, davant nostra veiem un trencall de terra que surt de la carretera d'Horta a Cerdanyola que puja i ens va directe al Mirador.
Gaudim d'unes fantàstiques vistes d'una part de Barcelona.Ara travessem la carretera i pugem pel caminet de terra, aquest sender ens portarà al gronxador i on també gaudirem de les vistes mentre ens gronxem.
Des de la rotonda passem el pas de vianants i veurem davant nostre el sender, cal parar atenció
Des del mirador podem creuar la carretera i pujar el camí on hi ha l'indicador
Si es va en cotxe cal agafar la carretera que va d'Horta a Cerdanyola i deixar el cotxe a l'aparcament gratuït.
Acostuma a haver-hi el gronxador, però quan no hi és per què l'han retirat per fer manteniment. Esperem que quan hi aneu sí que estigui.
***************************************************
CONVENT DE SANT AGUSTÍ
Gaudim d'unes fantàstiques vistes d'una part de Barcelona.
L'antic convent de Sant Agustí, més conegut com a Sant Agustí Vell, va ser una de les institucions religioses més importants de la Barcelona medieval i moderna.
Va ser un convent de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona, dins el teixit urbà de la ciutat baixmedieval: dins el recinte emmurallat, en la confluència entre el Rec Comtal i l'antiga Via Augusta.
El monestir gòtic de Sant Agustí Vell, construït entre els segles XIV i XV, conserva elements de l'antic convent com l'ala ponent del claustre (1473-1478), que va ser restaurada, i una part lateral de l'església. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'església desapareguda tenia a l'altar major el valuós retaule de Sant Agustí que es conserva parcialment al MNAC i al Museu Marés.
Els Agustins s'establiren l'any 1309 en uns terrenys cedits per Jaume Basset al carrer Comerç. La construcció del convent es va iniciar l'any 1349.
Durant el setge de 1713-1714 el convent va quedar molt malmès.
L'any 1716, Felip V va ordenar enderrocar el convent per construir la fortalesa de la Ciutadella. Els agustins es van traslladar al barri del Raval, al carrer Hospital, on entre 1728 i 1750 edificaren el nou convent i església de Sant Agustí Nou.
Les restes del convent del barri de la Ribera van ser recuperades parcialment i refetes per l'arquitecte Pere Bertran entre 1738 i 1748. Més endavant es van adaptar com forn de pa, l'any 1750 com a caserna i entre 1754 i 1803 fou la seu de l'Acadèmia Militar de Barcelona. L'ús militar del convent s'estén fins el 1980. L'Ajuntament inicia un procés de recuperació de l'edifici històric a partir de la dècada dels anys 90. L'any 1992 s'instal·la al passadís de l'entrada del carrer Comerç l'obra escultòrica de James Turrell Deuce Coop.
Actualment acull el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, l'Arxiu Fotògrafic de Barcelona i el Museu de la Xocolata.
El claustre
Galeria del claustre
Districte: Ciutat Vella
Barri: la RiberaLocalització:
Carrer Comerç, 36 - pl. Acadèmia, 3 - pl. Pons i Clerch, 2 - Carrer Tantarantana, 19
Links d'interès:
www.monestirs.cat
conventagusti.com/patrimoni-convent
centre cívic conventagusti.com
www.museuxocolata.cat/
ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic
***************************************************
EL FOSSAR DE LA PEDRERA. Carrer Mare de Déu de Port, 56-58
Va ser un convent de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona, dins el teixit urbà de la ciutat baixmedieval: dins el recinte emmurallat, en la confluència entre el Rec Comtal i l'antiga Via Augusta.
El monestir gòtic de Sant Agustí Vell, construït entre els segles XIV i XV, conserva elements de l'antic convent com l'ala ponent del claustre (1473-1478), que va ser restaurada, i una part lateral de l'església. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'església desapareguda tenia a l'altar major el valuós retaule de Sant Agustí que es conserva parcialment al MNAC i al Museu Marés.
Els Agustins s'establiren l'any 1309 en uns terrenys cedits per Jaume Basset al carrer Comerç. La construcció del convent es va iniciar l'any 1349.
Durant el setge de 1713-1714 el convent va quedar molt malmès.
L'any 1716, Felip V va ordenar enderrocar el convent per construir la fortalesa de la Ciutadella. Els agustins es van traslladar al barri del Raval, al carrer Hospital, on entre 1728 i 1750 edificaren el nou convent i església de Sant Agustí Nou.
Les restes del convent del barri de la Ribera van ser recuperades parcialment i refetes per l'arquitecte Pere Bertran entre 1738 i 1748. Més endavant es van adaptar com forn de pa, l'any 1750 com a caserna i entre 1754 i 1803 fou la seu de l'Acadèmia Militar de Barcelona. L'ús militar del convent s'estén fins el 1980. L'Ajuntament inicia un procés de recuperació de l'edifici històric a partir de la dècada dels anys 90. L'any 1992 s'instal·la al passadís de l'entrada del carrer Comerç l'obra escultòrica de James Turrell Deuce Coop.
Actualment acull el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, l'Arxiu Fotògrafic de Barcelona i el Museu de la Xocolata.
Carrer Comerç, 36 - pl. Acadèmia, 3 - pl. Pons i Clerch, 2 - Carrer Tantarantana, 19
www.monestirs.cat
conventagusti.com/patrimoni-convent
centre cívic conventagusti.com
www.museuxocolata.cat/
ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiufotografic
El Fossar de la Pedrera es troba en el cementiri de Montjuïc. Durant anys van ser enterrats els cossos de gent sense recursos i persones sense identificar. També va ser utilitzar de tomba comuna per a les víctimes de la repressió franquista. Aquí es va acollir les despulles mortals de moltes persones afusellades a la ciutat de Barcelona entre 1939 i 1952.
L'any 1976 es va fer el primer acte en memòria dels qui eren enterrats al Fossar de la Pedrera. L'any 1985 s'inaugura el projecte memorial dissenyat per l'arquitecte Beth Galí que compren un conjunt de columnes amb els noms de les víctimes, una zona enjardinada amb làpides singularitzades i el mausoleu de Lluís Companys. Les inscripcions de l'entrada les va redactar Maria Aurèlia Capmany.
També hi ha un homenatge In memoriam, que consta de deu pedres, una per cada camp de concentració nazi: Mauthausen, Bergen, Belsen, Buchenwald, Belzec, Sobibor, Dachau, Auschwitz, Trebilinka i Majdanek- que van ser posades a l'entrada del Fossar de la Pedrera per recordar l'holocaust dels jueus. El monument va ser un projecte de l'arquitecte Leonard Glaser.
El monument de La Pietat, obra de Ferran Ventura, en homenatge a tots els executats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil.
Des de 1985 hi reposen les restes mortals de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil espanyola i executat pel règim de Franco el 15 d'octubre de 1940 després d'un judici sumaríssim.
El Fossar de la Pedrera és un espai memorial de gran interès històric. Recomano molt fer la seva visita guiada que es du a terme un diumenge al mes.
Podeu fer la reserva en la pàgina web de Cementiris de Barcelona:
www.cbsa.cat/cementiris/cementiri-montjuic/fossar-de-la-pedrera/
Districte: Sants-Montjuïc
Barri: el Poble-sec
***************************************************
L'any 1976 es va fer el primer acte en memòria dels qui eren enterrats al Fossar de la Pedrera. L'any 1985 s'inaugura el projecte memorial dissenyat per l'arquitecte Beth Galí que compren un conjunt de columnes amb els noms de les víctimes, una zona enjardinada amb làpides singularitzades i el mausoleu de Lluís Companys. Les inscripcions de l'entrada les va redactar Maria Aurèlia Capmany.
També hi ha un homenatge In memoriam, que consta de deu pedres, una per cada camp de concentració nazi: Mauthausen, Bergen, Belsen, Buchenwald, Belzec, Sobibor, Dachau, Auschwitz, Trebilinka i Majdanek- que van ser posades a l'entrada del Fossar de la Pedrera per recordar l'holocaust dels jueus. El monument va ser un projecte de l'arquitecte Leonard Glaser.
El monument de La Pietat, obra de Ferran Ventura, en homenatge a tots els executats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil.
Des de 1985 hi reposen les restes mortals de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil espanyola i executat pel règim de Franco el 15 d'octubre de 1940 després d'un judici sumaríssim.
El Fossar de la Pedrera és un espai memorial de gran interès històric. Recomano molt fer la seva visita guiada que es du a terme un diumenge al mes.
Podeu fer la reserva en la pàgina web de Cementiris de Barcelona:
www.cbsa.cat/cementiris/cementiri-montjuic/fossar-de-la-pedrera/
Casa Padellàs - Museu d'Història de Barcelona
Casa Padellàs és un palau privat d'estil gòtic tardà, amb alguns elements renaixentistes en l'ornamentació de portes i finestres, contruït entre 1497 i 1515 i que originalment estava situat al número 25 del carrer Mercaders de Barcelona.
Quan es va obrir la Via Laietana es va posar en risc i l'any 1932 va ser desmuntat, traslladat i reconstruït a la Plaça del Rei. Les excavacions a la plaça del Rei per fer-ne els fonaments van començar l'any 1931, deixant al descobert al subsòl les restes de l'antiga ciutat romana. Per això l'edifici enllestit l'any 1943, va passar a ser la seu del Museu d'Història de la Ciutat, que dona accés al conjunt arqueològic.
Està catalogat des de 1962 com a bé cultural d'interès nacional.
Consta de tres plantes que es troben a l'entorn d'un pati amb la seva escala i galeria, elements característics dels palaus gòtics barcelonins, també una teulada sostinguda per columnes de pedra formant galeria. A una de les cantonades hi tenia una torre, avui rebaixada. Al segle XVIII s'hi obriren grans finestrals amb balcons. Veiem elements decoratius renaixentistes com escuts, medallons, fullatges, etc.
Els escuts que decoren portes i finestres i corresponen a les famílies Hostalric (pals vibrats), Sabastida (lleó ramant i banda amb creus), Montbui (pals ondats) i Desplà (losanjat).
El 1584 la casa va passar a ser propietat de la família Casamitjana. Per entroncament familiar amb els Casamitjana, durant el segle XVIII hi habità la família Padellàs, de la qual rep el nom que s'ha mantingut fins al present.
Al segle XIX hi habitava la família Togores, emparentada amb els Padellàs per via matrimonial. Durant les primeres dècades del segle XX se succeïren diversos canvis de propietat fins que el 1928 va passar a l'Ajuntament de Barcelona.
El subsòl de la casa Padellàs. MUHBA La visita al museu és un viatge en el temps.
Aquí descobrirem la colònia romana de Barcino. Es pot visitar el jaciment arqueològic amb una superdície de 4.000m2 que corresponen a un important sector de la Barcelona romana, l'antiga Colonia lulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada per l'emperador August al voltant de l'any 10aC.
En el palau Reial Major es pot visitar el Saló del Tinell i la Capella de Santa Àgata.
Districte: Ciutat Vella
Barri: El Gòtic
Links d'interès:
www.barcelonaentremuralles.com/edificacions.cfm/CAT/casa-padellas
www.barcelona.cat/museuhistoria/ca
***************************************************
Casa Padellàs és un palau privat d'estil gòtic tardà, amb alguns elements renaixentistes en l'ornamentació de portes i finestres, contruït entre 1497 i 1515 i que originalment estava situat al número 25 del carrer Mercaders de Barcelona.
Quan es va obrir la Via Laietana es va posar en risc i l'any 1932 va ser desmuntat, traslladat i reconstruït a la Plaça del Rei. Les excavacions a la plaça del Rei per fer-ne els fonaments van començar l'any 1931, deixant al descobert al subsòl les restes de l'antiga ciutat romana. Per això l'edifici enllestit l'any 1943, va passar a ser la seu del Museu d'Història de la Ciutat, que dona accés al conjunt arqueològic.
Està catalogat des de 1962 com a bé cultural d'interès nacional.
Consta de tres plantes que es troben a l'entorn d'un pati amb la seva escala i galeria, elements característics dels palaus gòtics barcelonins, també una teulada sostinguda per columnes de pedra formant galeria. A una de les cantonades hi tenia una torre, avui rebaixada. Al segle XVIII s'hi obriren grans finestrals amb balcons. Veiem elements decoratius renaixentistes com escuts, medallons, fullatges, etc.
Els escuts que decoren portes i finestres i corresponen a les famílies Hostalric (pals vibrats), Sabastida (lleó ramant i banda amb creus), Montbui (pals ondats) i Desplà (losanjat).
El 1584 la casa va passar a ser propietat de la família Casamitjana. Per entroncament familiar amb els Casamitjana, durant el segle XVIII hi habità la família Padellàs, de la qual rep el nom que s'ha mantingut fins al present.
Aquí descobrirem la colònia romana de Barcino. Es pot visitar el jaciment arqueològic amb una superdície de 4.000m2 que corresponen a un important sector de la Barcelona romana, l'antiga Colonia lulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada per l'emperador August al voltant de l'any 10aC.
Barri: El Gòtic
www.barcelonaentremuralles.com/edificacions.cfm/CAT/casa-padellas
www.barcelona.cat/museuhistoria/ca
JARDÍ DE MERCÈ RODOREDA
La seu de l'Institut d'Estudis Catalans i Fundació Mercè Rodoreda és la Casa de Convalescència de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on hi ha un dels pocs jardins penjats de la ciutat de Barcelona que, en memòria de l'autora, ha estat batejat amb el nom de "jardí de Mercè Rodoreda" i que conté una mostra de les seves flors i plantes preferides: camèlies, pelovelles, cineràries, magraners, glicines, llessamins reials, mimoses, acàcies blanques, nenúfars...
L'itinerari consta de divuit punts en els que hi ha unes plaques amb el nom en català de la planta, el nom científic i un gragment de l'obra de Mercè Rodoreda on costa el nom de la planta.
Contacte visites guiades: /iec.cat/visites-guiades/
Mercè Rodoreda i Gurguí (oct 1908- abr 1983). Es considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, amb traduccions a més de trenta llengües. Un jardiner és una persona diferent de les altres i això en ve de tractar amb flors.Mercè Rodoreda, pròleg de 'Mirall trencat', 1974
https://www.mercerodoreda.cat/
La seu de l'Institut d'Estudis Catalans i Fundació Mercè Rodoreda és la Casa de Convalescència de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on hi ha un dels pocs jardins penjats de la ciutat de Barcelona que, en memòria de l'autora, ha estat batejat amb el nom de "jardí de Mercè Rodoreda" i que conté una mostra de les seves flors i plantes preferides: camèlies, pelovelles, cineràries, magraners, glicines, llessamins reials, mimoses, acàcies blanques, nenúfars...
Contacte visites guiades: /iec.cat/visites-guiades/
CASA DE CONVALESCÈNCIA
La Casa de Convalescència estava destinada a la rehabilitació de malalts. L'edifici integrat al conjunt de l'Hospital de la Santa Creu, va ser edificat entre 1629 i 1680.A l'entorn d'un pati central quadrat es conforma una mena de claustre de dos pisos. La galeria baixa consta de grans arcs de mig punt sobre pilars rectangulars, el pis superior dobla el nombre d'arcs i els recolza sobre columnes toscanes. Enmig del pati hi ha un templet sobre el pou, obra de Lluís Bonifaci el Vell (1689) i a l'exterior, a la cantonada amb el carrer Egipcíaques, una fornícula amb una imatge de Sant Pau, obra d'en Domènec Rovira el Jove (1668). Les magnífiques ceràmiques vidriades que fan d'arrambador són dels segles XVI i XVIII. En destaca el cicle de la vida de sant Pau, de Llorenç Passoles (1679), a l'entrada del recinte.
Carrer del Carme, 47
Districte: Ciutat Vella
Barri: el Raval
***************************************************
El Taller Masriera
El Taller Masriera, edifici d'estil neoclassicista va ser dissenyat l'any 1882 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas.
A finals del segle XIX els germans Josep i Francesc Masriera i Manovens, fills d'una saga familiar d'artistes i industrials molt influents socialment decideixen construir un Taller de creació al carrer Bailèn 70. El projecte vol ser un un temple de l'Art, troben motius d'inspiració en la Maison Carrée de Nimes i en el Temple Romà d'August a Barcelona; 4 de les seves columnes, amb 2000 anys d'història, havien estat redescobertes el 1830 al casc antic de la ciutat.
El taller d'art és un temple historicista de tipologia pròstil hexàstil, és a dir, que té 6 columnes a la façana principal. L'edifici té un jardí al davant que encara existeix; els dos cosos laterals van ser afegits posteriorment. Totes les modificacions sempre van preservar la façana neoclàssica amb la seva escalinata, columnata, cornisa i frontó. També s'ha conservat la tanca reixada que delimita el jardí d'accés amb el carrer Bailèn.
L'edifici és un gran espai destinat a acollir un taller per a pintors i escultors. S'inaugura el 28 d'abril de 1884 i aviat es convertí en un dels referents més selectes de la ciutat de Barcelona, on es presentaven les obres dels pintors contemporanis. També s'exhibien obres d'art de diferents estils.
A partir dels anys 20, Lluís Masriera i Rosés es dedica de forma intensa a les arts escèniques. El Taller es converteix en seu de la Companyia de teatre que va crear. També acull altres companyies i esdeveniments culturals. El 1932, Lluís Masriera, sota la direcció del seu fill arquitecte, Joan Masriera i Campins, transforma l'edific en sala d'arts escèniques: el Teatre Studium.
En esclatar la Guerra Civil, l'activitat teatral es va aturar i la companyia va desaparèixer. El 1940 es reprèn la funció teatral sense gaire esma i finalment, el 1951, la propietat és cedida per instal·lar-hi una comunitat religiosa de clausura.
L'última mare superiora llega l'edifici l'any 2009 a la Fundació Pere Relats, actual propietària.
Actualment al Taller Masriera es fa poca activitat i el veïnat, entitats i integrants del món de la cultura reivindiquen un ATENEU. Es vol que tan el barri com la ciutat recuperi els orígens de la seva pròpia història. L'edifici va néixer com a espai cultural i es vol que continui així.
Districte: EixampleBarri: La Dreta de l'Eixample
Links d'interès:
https://plataformamasriera.cat/
ajuntament.barcelona.cat/premsa/2020/07/02/lajuntament-adquireix-el-taller-masriera-per-ampliar-els-equipaments-comunitaris-de-leixample/
www.youtube.com/va passar aquí/betevé
***************************************************
Jardí Botànic Històric de Barcelona
A finals del segle XIX els germans Josep i Francesc Masriera i Manovens, fills d'una saga familiar d'artistes i industrials molt influents socialment decideixen construir un Taller de creació al carrer Bailèn 70. El projecte vol ser un un temple de l'Art, troben motius d'inspiració en la Maison Carrée de Nimes i en el Temple Romà d'August a Barcelona; 4 de les seves columnes, amb 2000 anys d'història, havien estat redescobertes el 1830 al casc antic de la ciutat.
El taller d'art és un temple historicista de tipologia pròstil hexàstil, és a dir, que té 6 columnes a la façana principal. L'edifici té un jardí al davant que encara existeix; els dos cosos laterals van ser afegits posteriorment. Totes les modificacions sempre van preservar la façana neoclàssica amb la seva escalinata, columnata, cornisa i frontó. També s'ha conservat la tanca reixada que delimita el jardí d'accés amb el carrer Bailèn.
L'edifici és un gran espai destinat a acollir un taller per a pintors i escultors. S'inaugura el 28 d'abril de 1884 i aviat es convertí en un dels referents més selectes de la ciutat de Barcelona, on es presentaven les obres dels pintors contemporanis. També s'exhibien obres d'art de diferents estils.
A partir dels anys 20, Lluís Masriera i Rosés es dedica de forma intensa a les arts escèniques. El Taller es converteix en seu de la Companyia de teatre que va crear. També acull altres companyies i esdeveniments culturals. El 1932, Lluís Masriera, sota la direcció del seu fill arquitecte, Joan Masriera i Campins, transforma l'edific en sala d'arts escèniques: el Teatre Studium.
En esclatar la Guerra Civil, l'activitat teatral es va aturar i la companyia va desaparèixer. El 1940 es reprèn la funció teatral sense gaire esma i finalment, el 1951, la propietat és cedida per instal·lar-hi una comunitat religiosa de clausura.
L'última mare superiora llega l'edifici l'any 2009 a la Fundació Pere Relats, actual propietària.
Actualment al Taller Masriera es fa poca activitat i el veïnat, entitats i integrants del món de la cultura reivindiquen un ATENEU. Es vol que tan el barri com la ciutat recuperi els orígens de la seva pròpia història. L'edifici va néixer com a espai cultural i es vol que continui així.
El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un jardí creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer i es troba a la Foixarda de la muntanya de Montjuïc, en dos clots creat per antigues pedreres, amb temperatures fins a 4 graus inferiors a les de la part superior del sot. Això facilita el creixement d'espècies de tipus eurosiberià. En mig hi ha el Mas de l'antic Jardí Botànic. Aquesta masia és una bella mostra de l'arquitectura rural catalana, d'estil basilical i planta quadrada, amb una galeria porxada que sobresurt d'un costat lateral. La façana té finestrals de variats estils, amb golfes amb finestrons d'arquets. El teulat és de quatre vessants. El portal està fet amb dovelles que inclou un emblema de pedra.
El Jardí Botànic Històric forma part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El Sot de l'Estany és el de més importància botànica ja que alberga importants arbres i espècies endèmiques en perill d'extinció. A l'entrada, a mà dreta hi ha un grup de ciques de diferents alçades i edats. A mesura que anem baixant la vegetació es fa més densa. Els arbres que destaquen: el freixe més alt de la ciutat, noguera, ginkgos, pins i alzines.
La Masia construïda per l'Associació de Ramaders com a granja model per a l'Exposició Universal de 1929. Actualment és la seu de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic de Barcelona i tant l'entitat com el MCNB organitzen activitats d'interès en les plantes. L'associació també gestiona l'hort ecològic etnobotànica. I, amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona també organitzen activitats.
Un jardí digne de ser visitat, contemplar i sentir una petita natura dins de la ciutat que per uns moments ens fa oblidar del tràfec de la ciutat i ens deixem per gaudir.
Pinya groga
Freixe americà
Noguera
Ephedra fragilis. Raïm de marAvinguda dels Muntanyals, s/n
Horaris:
Novembre, desembre i gener de 10h a 17h
Febrer i març de 10h a 18h
Abril, maig, setembre i octubre de 10h a 19h
Juny, juliol i agost de 10h a 20h
Barri: Sants-Montjuïc
Links d'interès:
https://museuciencies.cat/jardi-botanic-de-barcelona/jardi-botanic-historic
www.amb.cat/parcs/equipament/jardi-botanic-historic
***************************************************
La Casa de l'Aigua, Trinitat Nova i Trinitat Vella
El Jardí Botànic Històric forma part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
 |
| Pinya groga |
 |
| Freixe americà |
 |
| Noguera |
Ephedra fragilis. Raïm de mar
La Casa de l'Aigua va ser construida per la companyia pública municipal barcelonina Aigües de Montcada entre els anys 1915 i 1919. És un dels primers edificis construits amb formigó armat a Barcelona. El conjunt modernista tardà, obra dels enginyers Felip Esteva i Planas i Joan Sitjes amb material de formigó, totxo i ceràmica.
L'epidèmia del tifus causada per filtracions en els conductes de l'antic servei municipal d'aigua, havia motivat la decisió de construir aquestes noves instal·lacions. La infraestructura va proveir d'aigua als ciutadans de Barcelona fins l'any 1989 i va ser abandonada.
El sistema es nodria de l'aigua de les mines i dels pous de Montcada, tal i com s'havia fet històricament en el proveïment de Barcelona. Un cop a l'estació elevadora, l'aigua s'impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova, on se n'avaluava la qualitat i es netejava abans de ser enviada per al seu consum al nucli antic de la ciutat, inclosa la Barceloneta.
A partir del 2007, els terrenys que envolten l'edifici es van rehabilitar i dividir en parcel·les de conreu i van ser sortejats entre els veïns. També es va plantar un jardí.
Entre els anys 2007 i 2013 l'Ajuntament de Barcelona va dur a terme la consolidació i millora del conjunt patrimonial. El DM de l'Aigua del 2018 es va obrir el conjunt complet, després de la reobertura seqüencial de la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, dels espais de distribució de bombament al Districte de Sant Andreu i del túnel i dispòsit situat al Districte de Nou Barris.
Actualment la Casa de l'Aigua és un museu i centre cultural. El recorregut va des de l'estació elevadora al dipòsit de la Trinitat Nova per una galeria hi ha una exposició permanent molt interessant sobre la història del proveïment de l'aigua a Barcelona des de l'època romana fins a la Revolució Industrial "El fil de l'aigua: continuïtat i doscontinuïtat".
Dissabtes visites guiades concertant cita prèvia al telèfon 93 256 21 22
Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, carrer Torrent de la Perera, s/n
Districte: Nou Barris
Barri: la Trinitat Nova
Casa de l'Aigua de Trinitat Vella, carrer de Garbí, 2
Districte: Sant Andreu
Barri: la Trinitat Vella
Links d'interès:
ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/muhba-casa-de-laigua
www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/LaCasaDelAiguaDeTrinitatVella.pdf
www.noubarris.net/relligantnb/
www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/revolucio_aigua_programa_ma.pdf
https://bcnsostenible.cat/web/punt/muhba-casa-de-laigua
***************************************************
El sistema es nodria de l'aigua de les mines i dels pous de Montcada, tal i com s'havia fet històricament en el proveïment de Barcelona. Un cop a l'estació elevadora, l'aigua s'impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova, on se n'avaluava la qualitat i es netejava abans de ser enviada per al seu consum al nucli antic de la ciutat, inclosa la Barceloneta.
A partir del 2007, els terrenys que envolten l'edifici es van rehabilitar i dividir en parcel·les de conreu i van ser sortejats entre els veïns. També es va plantar un jardí.
Entre els anys 2007 i 2013 l'Ajuntament de Barcelona va dur a terme la consolidació i millora del conjunt patrimonial. El DM de l'Aigua del 2018 es va obrir el conjunt complet, després de la reobertura seqüencial de la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, dels espais de distribució de bombament al Districte de Sant Andreu i del túnel i dispòsit situat al Districte de Nou Barris.
Actualment la Casa de l'Aigua és un museu i centre cultural. El recorregut va des de l'estació elevadora al dipòsit de la Trinitat Nova per una galeria hi ha una exposició permanent molt interessant sobre la història del proveïment de l'aigua a Barcelona des de l'època romana fins a la Revolució Industrial "El fil de l'aigua: continuïtat i doscontinuïtat".
Jardins de Laribal
Passeig de Santa Madrona, 2
És tot un plaer passejar pels jardins de Laribal. Un lloc per contemplar, per descobrir tots els seus detalls i amb vistes a la ciutat de Barcelona.
Els jardins de Laribal és el primer jardí roserar públic que es va crear a Barcelona, conegut com el de la Colla de l'Arròs.
Al començament del segle passat en aquest lloc s'hi feien trobades populars o de reunions selectes com les que feien la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici que hi havia.
La part alta dels jardins actuals pertanyien a la finca de Josep Laribal. La finca va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 1908.
Els jardins van ser realitzats entre 1917 i 1924 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i són obra de Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Els jardins tenen un caràcter mediterrani i classicista. Amb estil andalusí amb terrasses, pèrgoles, placetes i fonts.
Les escales del Generalife connecten els jardins de Laribal i els del Teatre Grec amb la Fundació Miró i el Jardí d'Escultures dissenyades per Forestier amb inspiració del Generalife, estanys amb fonts en els replans i cascades als passamans. També es troba la famosa Font del Gat obra de l'escultor Josep Antoni Homs. A l'entrada de Santa Madrona hi ha una altra font, la font del Sàtir.
Vegetació de tipus mediterrani: pi blanc, pi pinyer, llorer, taronger, xiprer, acàcia, olivereta, geranis, romaní, espígol, etc.
Estival, de Jaume Otero
Glorieta de Xiprers
La noia de la trena, de Josep Viladomat
Horaris:
De l'1 de novembre al 31 de març de 10h a 19h
De l'1 d'abril al 31 d'octubre de 10h a 21hDistricte: Sants-Montjuïc
Barri: el Poble-sec
Links d'interès:
www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/jardins-de-laribal
ca.wikipedia.org/Jardins_de_Laribal
Al començament del segle passat en aquest lloc s'hi feien trobades populars o de reunions selectes com les que feien la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici que hi havia.
La part alta dels jardins actuals pertanyien a la finca de Josep Laribal. La finca va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 1908.
Els jardins van ser realitzats entre 1917 i 1924 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i són obra de Jean-Claude Nicolas Forestier i Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Els jardins tenen un caràcter mediterrani i classicista. Amb estil andalusí amb terrasses, pèrgoles, placetes i fonts.
Les escales del Generalife connecten els jardins de Laribal i els del Teatre Grec amb la Fundació Miró i el Jardí d'Escultures dissenyades per Forestier amb inspiració del Generalife, estanys amb fonts en els replans i cascades als passamans. També es troba la famosa Font del Gat obra de l'escultor Josep Antoni Homs. A l'entrada de Santa Madrona hi ha una altra font, la font del Sàtir.
Vegetació de tipus mediterrani: pi blanc, pi pinyer, llorer, taronger, xiprer, acàcia, olivereta, geranis, romaní, espígol, etc.
Barri: el Poble-sec
Links d'interès:
www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/jardins-de-laribal
ca.wikipedia.org/Jardins_de_Laribal
***************************************************
Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Ctra. de Miramar, 38
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic especialitzat en cactus i plantes suculentes.
Es troba ubicat en un lloc privilegiat de la muntanya de Montjuïc amb una vista panoràmica del port i de la franja del litoral.
La seva situació a la falda de Montjuïc afavoreix un microclima ja que es troba arrecerat del vent i la solana.
Els Jardins Costa i Llobera va ser construit per l'arquitecte Joaquim Maria Casamor i el mestre d'escola de jardineria, Joan Pañella en una zona anteriorment ocupada per batèries militars. Es van inaugurar l'any 1970 i està dedicat al poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera.
Actualment els jardins compten amb 3,16 hectàrees amb les espècies més exòtiques del planeta, especialment d'Àfrica, Amèrica i Austràlia.
 |
| La Puntaire, Josep Viladomat |
De l'1 d'abril al 30 d'octubre de 10h a 21h
Districte: Sants-Montjuïc
Barri: el Poble-sec
Links d'interès:
www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/jardins-de-mossen-costa-i-llobera
Edifici ETNIA BARCELONA
L'any 2013 la família Pellicer, propietària de l'òptica, va encarregar a l'arquitecte Jordi Tió la rehabilitació de l'edifici.La família Pellicer volia tenir un edifici emblemàtic a Barcelona i van comprar l'edifici pel seu projecte, ETNIA BARCELONA.
Ens trobem al segle X, la gent surt de les muralles i enclaven. Tot eren rieres, aiguamolls i comencen a fer el primer burg-veïnat, Vilanova del Mar. Des d'aquesta façana fins al carrer dels Ases, carrer Espaseria i el Fossar de les Moreres hi havia l'església Santa Maria de les Arenes que se sap que estaba aquí, però no se sap com era i no hi ha documentació, però era l'església que representava aquest veïnat. El veïnat es construiex amb casetes de planta baixa i un pis. La mateixa casa a mida que passa el temps va pujant cap amunt.
L'any 1423 es construeix el gremi d'espasers. L'any 1882 en Josep Cot, propietari de la casa, encarrega al mestre d'obres Tapies fer un edifici, la qual cosa significa que hi ha una mentalitat molt oberta a Barcelona.
Tenim un edifici que la primera planta és la manufacturació i amunt els habitatges. Edifici de set plantes.
Cada pis té una alçada diferent a mida que es va punjant es veu que el pis és més baix i les finestres són més estretes, són més baixes, l'emmarcat de pedra. Els balcons són més estrets. És així per donar a l'edifici alçada virtual.
A dalt de tot es veuen dos forats que són els de ventilació. I també veiem dos dracs, un a cada banda.
L'entrada de la manufacturació la posen en el xamflà que és estret i petitet. Però quan l'arquitecte Jordi Tió fa l'obra li diu al propietari que si es fa més enrera l'entrada lluirà més, i així ha estat.
El projecte arquitectònic transforma l’edifici preexistent en espais diàfans i hi col·loca un ascensor per connectar els diferents pisos de la botiga. El projecte es va dur a terme seguint un estudi arqueològic que revelava que l’edifici estava construït sobre les restes de la Sala del Capítol de Santa Maria del Mar (primer quart del segle xvi) i sobre un edifici d’habitatges plurifamiliar (finals del segle xix). El projecte d’interiorisme, d’estil eclèctic, recrea diferents ambients, que tant recorden l’essència dels habitatges barcelonins com diferents oficis. Hi trobem paviments hidràulics, ascensors antics de fusta, fustes de roure, enrajolats coloristes, volta catalana i tocs industrials de pilars de fosa; així com una làmpada antiga de quiròfan, un moble taller de joieria, un moble central semblant a una barra de bar, zones de backstage de passarel·les de moda i, fins i tot, unes zones de llibreria plenes de cultura.
Arquitecte Jordi Tió, 2017
Lázaro Rosa-Violán Studio (interiorisme), 2017
Districte de Ciutat Vella
Barri del Born
Links d'interès:
www.arquitectes.cat/iframes/mostra_new/visor.php/obra/
www.lazarorosaviolan.com/es
Ens trobem al segle X, la gent surt de les muralles i enclaven. Tot eren rieres, aiguamolls i comencen a fer el primer burg-veïnat, Vilanova del Mar. Des d'aquesta façana fins al carrer dels Ases, carrer Espaseria i el Fossar de les Moreres hi havia l'església Santa Maria de les Arenes que se sap que estaba aquí, però no se sap com era i no hi ha documentació, però era l'església que representava aquest veïnat. El veïnat es construiex amb casetes de planta baixa i un pis. La mateixa casa a mida que passa el temps va pujant cap amunt.
Cada pis té una alçada diferent a mida que es va punjant es veu que el pis és més baix i les finestres són més estretes, són més baixes, l'emmarcat de pedra. Els balcons són més estrets. És així per donar a l'edifici alçada virtual.
Lázaro Rosa-Violán Studio (interiorisme), 2017
Barri del Born
Links d'interès:
www.arquitectes.cat/iframes/mostra_new/visor.php/obra/
www.lazarorosaviolan.com/es
**********************************************************
Edifici de l'Escola Massana i plaça de la Gardunya
El nou edifici de l'escola Massana està ubicat a la plaça de la Gardunya al barri del Raval.
L'escola Massana és un centre municipal d'Art i Disseny de molta tradició a la ciutat de Barcelona. El curs 2017-2018 es trasllada de la seva seu històrica a l'Antic Hospital de la Santa Creu al nou edifici projectat per l'arquitecta Carme Pinós.
La plaça de la Gardunya era un espai de càrrega i descàrrega i escombreries del mercat de la Boqueria. L'any 2006 l'Ajuntament de Barcelona va llençar un concurs per remodelar la plaça i va guanyar el despatx de Carme Pinós.
La transformació va suposar un nou espai pel barri. Es va traslladar tota l'activitat de pàrking, escombreries, càrrega i descàrrega al subsòl de la mateixa plaça.
Es va fer una nova façana posterior per al mercat de la Boqueria amb una nova porxada que s'integra amb la coberta pròpia del mercat.
L'edifici de vivendes és de construcció moderna, però mantenint l'essència del barri de ciutat vella.
L'edifici de l'escola Massana és un edifici dinàmic. L'accés a l'edifici es troba en un lateral i és així per no donar-li tant de protagonisme ja que per sí el té. Va ser consebut en dues peces, una pensada per als tallers i l'altra que és gris són les aules on fan les classes teòriques.
El més característic de la façana són les peces arquitectòniques desenvolupades amb el taller del ceramista Toni Cumella. Les lames es situen davant la façana de vidre que tanca l'espai interior. Peces de gelosia cap a la plaça Gardunya i façanes ventilades i persianes d'alumini cap al carrer Hospital i plaça del Canonge Colom.
Links d'interès:
www.plataformaarquitectura.cl/estudio-carme-pinos
www.escolamassana.cat/
Districte: Ciutat Vella
Barri: El Raval
***********************************************************************
Casa Adret - Casa Mas, barri jueu de Barcelona
Carrer de Salomó ben Adret, 6, 08002 Barcelona
La Casa Adret és la casa habitada més antinga de Barcelona, data del segle XII. L'últim propietari jueu, que dóna nom a l'edifici, va ser Astruch Isaac Adret, qui es va convertir al cristianisme després del pogrom de Barcelona de 1391,
Astruch Adret vivia a Cervera i va comprar aquesta casa a Barcelona per llogar-la.
L'estructura de la casa en els segles XIII-XIV tenia molt espai al pati on hi havia hagut animals i horts. Els baixos estaben destinats per fins comercials i es llogaven a persones que tenien negocis. Els dos pisos superiors eren residències privades de famílies jueves. Es conserven els forats del mezuzà.
La casa està ubicada en un carrer principal del barri del Call.
Astruch és obligat a convertir-se al cristianisme amb el nom de Lluís Junyent de Comeria i és forçat a vendre les seves propietats inclosa aquesta casa, mudant-se a Falset.
Després de diferents etapes (va ser casa mortuària, escola de músic, prostíbul,...). Va ser adquirida per Andreu Mas-Colell i la seva dona. La rehabilitació va anar a càrrec dels arquitectes Elies Torres i José Antonio Martínez Lapeña.
Actualment és un centre cultural jueu que gestiona l'associació Mozika, també és seu de l'European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture an Heritage i el Festival de Cinema Jueu de Barcelona.
mozaika.es/ca/
beteve.cat/va-passar-aqui/la-casa-mes-antiga-de-la-ciutat/
www.ara.cat/cultura/moltes-vides-casa-Astruc-Adret
***********************************************************************
Ruta antics comerços tancats de Barcelona
Magatzems El Indio, carrer del Carme 24. Una botiga especialitzada en roba per a la llar i teles. La botiga es va inaugurar el 1870 i el 1922 el decorador Vilaró i Valls la va decorar amb elements de fusta treballada a la façana amb uns plafons que representaven el cap d'un indi i flors estilitzades seguint l'estil modernista.
El local va tancar l'any 2014 i va donar part de la seva decoració al museu d'Història de Barcelona.
Musical Emporium, La Rambla 129. L'any 1900 Josep Maria Llobet i Gardella funda la botiga i editorial.
La botiga tanca les portes el desembre del 2014 ja que no es pot afrontar el lloguer per contracte a partir de l'1 de gener de 2015. Actualmente és una oficina de moneda de canvi.
L'únic element que s'ha mantingut de la botiga és l'aparador de la façana. No queda res del mobiliari. El taulell se'l van endur per vendre'l als Encants Vells, es desconeix què s'ha fet dels arxivadors de partitures i no es conserven cap de les prestatgeries. Si un es fixa ni l'entrada és l'original, s'ha mantingut més o menys l'aparador.
És una veritable pena. En aquest link podreu veure com era el Musical Emporium i i fer-se una idea del que s'ha perdut:
rutadelsemblematics.cat/barcelona-musical-emporium.html
El Ingenio, carrer Rauric 6. Botiga taller que va obrir l'any 1838. Venia articles de joguines, màgia, d'espectacle o de circ. També produïen les figures folclòriques de tot Catalunya: gegants, cap grossos...
Va mantenir l'activitat durant 170 anys, però el desembre del 2017 van tancar les portes. Van tornar a obrir al novembre del 2018, ho van comprar els del Rei de la Màgia, però el negoci no va anar bé i malauradament van tancar i ara està en lloguer o venda. Els elements decoratius de la botiga: aparadors, mobiliari, terra, sostre eren els originaris del segle XIX
Regal de Joan Brosa, poema visual anomenat "Lletres gimnàstiques" que es troben a la façana i a l'entrada de la botiga.
Cereria Lluís Codina, carrer del Bisbe 2. Cereria artesanal fundada al 1825. Hi havia un obrador subterrani de la botiga que es pot veure gràcies a un forat que van fer a terra i amb un joc de miralls. El negoci va ser substituït al 2017.
A la planta baixa hi havia hagut la botiga modernista Filatèlia Monge del 1910, i la xocolateria Fargas, que hi era des de 1827. Aquests dos comerços estaven protegits, però van ser expulsats del seu espai per poder fer unes galeries (2017).
La filatèlia i la xocolateria segueixen funcionant, la xocolateria Fargas ara està al carrer del Pi i la filatèlia Monge al carrer dels Boters.
Per la reforma hi ha hagut una pèrdua irreparable de la planta baixa i la planta noble. Les tres plantes superiors de l'edifici els van destinar a habitatge turístic. El jardí que tenia el palau també va desaparèixer.
es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Filatèlia_Monge_i_pastisseria_Fargas.jpg
 |
| Molí de pedra per fer xocolata |
***********************************************************************
El Jardí Botànic de Barcelona
El Jardí Botànic de Barcelona es va inaugurar l'abril del 1999 i està ubicat a Montjuíc. Té una superfície de 14 hectàrees, forma part de la Xarxa de Parcs Metropolitans de Barcelona. Des del 2003 al jardí hi ha la seu de l'Institut Botànic de Barcelona, que actualment és un centre mixt de recerca de l'Ajuntament i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Forma part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El Jardí Botànic cultiva una gran colecció de plantes originàries de tots els continents que comparteixen el mateix clima que Barcelona: Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica i l'àrea mediterrània. Hi ha una secció dedicada a la flora de les Illes Canàries.
El Jardí va ser projectat pels arquitectes Carles Ferrater i Josep Lluís Canosa, l'arquitecta paisatgista Bet Figueras, el biòleg Joan Pedrola i l'horticultor Artur Bossy. Els espais del jardí es van agrupar segons les cinc regions mediterrànies que hi ha al món.
Tenim unes bones vistes de la ciutat, el delta del Llobregat, el Garraf i les serres de Collserola i de Marina.
Links d'interès:
www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/jardi-botanic-de-barcelona
https://museuciencies.cat/jardi-botanic-de-barcelona
Districte: Sants-Montjuïc
Barri: El Poble-sec
***********************************************************************
Parc del Turó del Putxet
Publicat 25 juny 2020
Carrer de Manacor
Carrer de Manacor
El Putxet és una turó de 178m d'altitud i es troba entre els barris de Vallcarca i Sant Gervasi. És un dels set turons de Barcelona: Turó de la Peira, Turó de la Rovira, Turó del Carmel, Turó de la Creueta del Coll, Turó del Putxet, Turó de Monterols i Turó de Modolell.
Cap a l'any 1870 la burgesia barcelonina va començar a contruir-hi les seves torres d'estiueig. Els terrenys del jardí pertanyien a l'antiga finca Torre Espanya, propietat de la família Morató.
L'any 1917 es va incloure en el pla de preservació de zones verdes.
L'any 1970 l'Ajuntament va expropiar els terrenys i es va formalitzar la construcció d'un parc públic de gairebé 4 hectàrees amb un projecte de Joaquim Casamor.
El 2011 es va ampliar el parc amb una àrea d'1,2 hectàrees a càrrec de Patrizia Falcone.
Es pot accedir al parc des del carrer Manacor, Marmellà i Ferran Puig. L'entrada principal és al carrer Manacor.
Només entrar-hi ens dóna la benvinguda una vegetació frondosa, un bosc endreçat i ajardinat. La vegetació dels jardins va canviant amb l'alçada i és rica en espècies autòctones. Hi ha pi blanc, pi pinyer, cedres de l'Himalàia, alzines, oliveres, mimoses, mèlies, acàcies, palmeres, margallons, sàlvia, iuca,... És tot un plaer passejar-hi gaudint d'aquesta vegetació en qualsevol època de l'any.
Els jardins disposen d'àrea de jocs infantils, àrea per a gossos, pistes de botxes, taules de ping-pong, petites placetes, bancs per seure i àrees de picnic. Mentre anem pujant ja podem anar gaudint de bones vistes de la ciutat fins arribar al mirador on gaudirem d'unes vistes panoràmiques fantàstiques!
Districte: Sarrià-Sant Gervasi
Barri: El Putxet i el Farró
Links d'interès:
www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/parc-del-turo-del-putxet
esadir.cat/Toponims/Paisos_Catalans/Catalunya/Putxet
Parc de Can Dragó
Publicat 12 juny 2020
Carrer Rosselló i Porcel, 7-11
Carrer Rosselló i Porcel, 7-11
A finals dels anys 1980 l'Ajuntament en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Consell Superior d'Esports i el Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 1992 va iniciar la construcció d'un parc i complex poliesportiu ocupant 12 hectàrees. El projecte va ser dissenyat per Enric Pericas.
Consistia en un parc urbà, una pista d'atletisme i un recinte poliesportiu. Al setembre del 1992 es van construïr unes piscines i al maig del 2003 es va fer un llac artificial que funciona com a platja urbana.
Amb 11,86 ha de superfície dividida en quatre illes on cada una d'elles té una funció específica: pista d'atletisme, poliesportiu, piscines de Can Dragó i camp de futbol.
Els arbres que hi trobem en aquest llarg boulevard són til·lers, pollancres, robínies, plataners i eucaliptus.
 |
| Rèplica 'Euriges olímpics', de Pau Gargallo. L'original es troba a l'Estadi Olímpic. |
Districte: Nou Barris
Barri: Porta
www.barcelona.cat/ca/parcs-i-jardins/parc-de-can-drago
Les cases blanques de Montbau
Publicació 19 de maig 2020
Carrer de la Ceràmica, 08035 Barcelona
A la 3a fase de construcció de Montbau es va construir les denominades Casetes Blanques, uns habitatges unifamiliars a la serra de Collserola.
Les casetes blanques va ser un projecte de l'arquitecte Joan Bosch Agustí, 1963-1968, i segueixen l'estil de Le Corbusier.
Construïdes pel Patronat Municipal de la Vivenda de Barcelona. Un conjunt de vivendes escalonades per estar a la vessant boscosa de Collserola. Són vivendes dúplex, tenen 4 o 5 habitacions. Les cases estan separades per empinades i estretes escales, per carrerons interiors que discorren per sota de les plantes superiors. Les casetes blanques es troben al carrer Ceràmica i cada passadís té un nom:Pas Violeta de MontbauPas Blau de MontbauPas Rosa de MontbauPas Groc de MontbauPas Blanc de Montbau
És un exemple d'arquitectura que passa desapercebuda i que mereix descobrir-la. Lluny de la ciutat, però que en forma part.
Districte: Horta - GuinardóBarri: Montbau
Links d'interès:
tochoocho.blogspot.com/joan-bosch-agusti-1936-casas-blancas
Carrer de la Ceràmica, 08035 Barcelona
Les casetes blanques va ser un projecte de l'arquitecte Joan Bosch Agustí, 1963-1968, i segueixen l'estil de Le Corbusier.
Construïdes pel Patronat Municipal de la Vivenda de Barcelona. Un conjunt de vivendes escalonades per estar a la vessant boscosa de Collserola. Són vivendes dúplex, tenen 4 o 5 habitacions. Les cases estan separades per empinades i estretes escales, per carrerons interiors que discorren per sota de les plantes superiors.
tochoocho.blogspot.com/joan-bosch-agusti-1936-casas-blancas
Antic edifici de la Catalana de Gas - actual Casa de la Fàbrica del Sol
Publicació 16 de febrer 2020Passeig de Salvat Papasseit, 1, 08003 Barcelona
Està inclosa dins el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de la Ciutat.
L'any 1995 la fàbrica va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona. La rehabilitació de l'edifici la va dirigir l'arquitecte Antoni Solonas, els treballs de remodelació van ser realitzats per una escola taller de Barcelona. Es va tenir en compte criteris bàsics de construcció sostenible i també ha integrat mesures i solucions ambientals com l'aprofitament de l'aigua pluvial, un jardí vertical interior, una bomba de calor geotèrmica, una pèrgola i una paret mitgera amb plaques fotovoltàiques, a més de ventilació natural.
 |
| Captador solar |
IES Menéndez y Pelayo
PUBLICACIÓ 15 gener 2020
L'any 1924 funda la Mútua Escolar Blanquerna, juntament amb un grup de mestres i alumnes de la claussurada Escola Montessori, on s'experimenten mètodes de l'escola activa. També va mantenir la flama de la catalanitat durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera.
 |
| Aula històrica |
Jardins del Dr. Pla i Armengol
El Doctor Ramon Pla i Armengol (Alentorn 1880 - Barcelona 1958) fou polític català i metge bacteriòleg.
Juntament amb el Dr. Ravetllat i Estech, veterinari i bacteriòleg, van establir l'Institut Ravetllat-Pla l'any 1923 en una finca ubicada al Guinardó. L'Institut estava destinat a l'estudi de la tuberculosis i a l'elaboració de dos productes antituberculosos obtinguts a partir de la sang dels cavalls que tenien a la finca. Va ser un dels pioners mundials de la teoria mutativa del bacil de Koch.
L'única filla, la Dra. Núria Pla Montseny (1917-2011), es va fer càrrec de l'Institut Ravetllat-Pla fins l'any 1980. Era una passionària dels objectes d'art i va recopilar 800 peces de mobiliari antic, escultura i orfebreria. Va morir l'any 2011 sense descendència.
 |
| casa neucentista - actual museu Núria Pla |
 |
| Objectes del laboratori |
 |
| Sala de sagnies |
 |
| Safareig |
 |
| Monument al Dr. Pla i Armengol |
***********************************************************************
Arc de Triomf
L'Arc de Triomf de Barcelona va ser construït a inicis de l'any 1888 com a entrada principal de l'Exposició Universal, 8 d'abril - 9 de desembre, Parc de la Ciutadella.Obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. Té una alçada de 30 metres amb una decoració escultòrica per diferents autors: Josep Reynés va esculpir el fris superior Barcelona Rep les Nacions; Josep Llimona al revers de la part superior La Recompensa; al costat dret Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç per Antoni Vilanova; a l'esquerra Apoteosi de les Arts i les Ciències de Torquat Tasso; Manuel Fuxà i Pere Carbonell van crear dotze escultures femenines, les Fames; i Magí Fita les majòliques que decoren l'Arc.
Té una alçada de 30 metres. A l'arc veiem escuts de les províncies d'Espanya i a banda i banda hi ha ratpenats ja que formaven part de l'escut de Barcelona.
Els arcs de triomf tenen caràcter militar, però el de Barcelona és civil i caracteritza el progrés artístic, científic i econòmic. Està inscrit com a Bé Cultural d'Interès Local.
És de maó vist ornamentat amb ceràmiques vidrades i amb alguns detalls en pedra.
Els fanals del passeig són obra de Pere Falqués.
Districte: Ciutat Vella
Barri: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Links d'interès:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_Barcelona
***********************************************************************
El Turó Park
Jardins dedicats al poeta Eduard Marquina. Antic parc d'atraccions d'extensa finca i de propietat de la família Bertrand-Girona, anys 1912-1929.Quan el parc d'atraccions va tancar, els propietaris van fer un pacte amb l'Ajuntament en el qual se cedia la part central dels terrenys a canvi a canvi de poder urbanitzar-ne la resta.
L'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí va ser l'encarregat de dissenyar la nova estructura del parc que va obrir de nou les portes l'any 1934.
A l'entrada principal del parc hi ha una gran escultura de bronze en la qual hi ha representats músics angelicals tocant flautes travesseres. L'escultura està dedicada a Pau Casals i és d'Apel·les Fenosa. Davant tenim tantes portes com camins per entrar-hi.
Al parc hi trobem alzines, magnòlies, falsos pebrers, til·lers, cedres de l'Himalàia, diverses espècies de palmeres,...
Mentre passegem pel parc hi trobem un recorregut literari.
No se sap què va passar amb l'altra quadriga.
 |
| Font de l'Aurora, Joan Borrell i Nicolau-1928/29. Estil noucentista |
 |
| Un Oiseau, Jean Michel Folon-1995 |
 |
| La ben plantada, Eloïsa Cerdan-1961, homenatge a l'escriptor Eugeni d'Ors |
Links d'interès:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Turó_Parchttps://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Fuente_de_la_Aurora
Ruta feta amb la Fàbrica del Sol dins del programa Música als parcs.
Horaris
De l'1 de novembre al 31 de març: de 10h a 19h
De l'1 d'abril al 31 d'octubre: de 10h a 21h
Districte: Sarrià-Sant Gervasi Barri: Sant Gervasi - Galvany
***********************************************************************
Jardins de Joan Brossa
On hi havia el Parc d'Atraccions de Montjuïc (1966-1998) l'Ajuntament construeix a l'any 2000 un espai verd dedicat a la poesia i l'escultura. Els jardins es dediquen a poetes catalans.Els jardins de Joan Brossa s'inauguren l'any 2003 i va dedicat al poeta Joan Brossa.
Mentre passegem pels jardins hi trobem quatre escultures que s'han conservat de l'antic parc d'atraccions: el pallasso Charlie Rivel, Carmen Amaya balladora de flamenc barcelonina, Charles Chaplin director i actor, Joaquim Blume esportista.
En els jardins hi ha zona infantil, zones de jocs, coixins musicals que quan els trapitges emeten sons, tirolines i jocs de trepar.
Es conserven la majoria dels pins i palmeres que es van plantari quan es va fer el Parc d'Atraccions. Hi ha gran varietat d'arbres com l'olivera, l'alzina, cedres, xiprers,...
Els jardins Joan Brossa estan interconnectats amb els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer.
de l'1 de novembre al 31 de març de 10h a 19h
de l'1 d'abril al 31 d'octubre de 10h a 21h
Altres accessos:
carrer dels Tarongers, plaça de la Sardana, ctra. Montjuïc
Districte: Sants-Montjuïc
Barri: El Poble-sec
Links d'interès:
www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa
***********************************************************************
Jardins Mossèn Cinto Verdaguer
Els jardins estan situats en una antiga pedrera de la muntanya de Montjuïc al costat dels jardins Joan Brossa. Dissenyat per Joaquim Casamor i inaugurats el 22 de juny de 1970 i està dedicat al poeta català Mossèn Cinto Verdaguer.
Són uns jardins ideals per passejar, per seure i contemplar la seva vegetació,... Només entrar ja ens rep un gran escut de Barcelona ple de flors. Hi ha vegetació que es manté tot l'any i d'altres espècies que es replanten cada temporada.
La noia dels lliris, 1970, en homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer:
Bonica és la Rosa,
més ho és el Ram,
més ho és lo Lliri,
que floreix tot l'any.
 |
| La noia dels lliris, de Ramon Sabí. |
Horaris:
de l'1 de novembre al 31 de març de 10h a 19h
de l'1 d'abril al 31 d'octubre de 10h a 21hLinks d'interès:
***********************************************************************
Casa Thomas de Lluís Domènech i Montaner
http://www.cedim.cat/p/rutes.html
Josep Thomas i Bigas, fotogravador i impressor, encarrega a l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner el seu nou taller al carrer Mallorca i que sigui també la seva residència unifamiliar. La casa Thomas va ser construïda entre 1895-1898.
Als baixos de l'edifici hi havia la impremta, una de les més cèlebres d'Europa, on feien les targetes postals, llibres, revistes, cartells, cromos fins a la dècada de 1940. En l'actualitat hi trobem la botiga de disseny Cubiñá.
El pis principal era el domicili dels propietaris, la família Thomas: Josep Thomas, la seva dona Mercè Corrons i els seus dos fills Eudald i Josep.
L'any 1912 Eudald i Josep Thomas encarreguen a l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre de Lluís Domènech) la remodelació de l'edifici per convertir-lo en un immoble de veïns i així treure uns guanys en els lloguers. L'ampliació amb l'autorització de Domènech, respectà l'estil original i va consistir en l'afegit de tres plantes superiors i unes tribunes a les bandes de la façana. El coronament original de l'edifici va ser traslladat a la darrera planta.
Al llarg de la visita hi veien la flor del gira-sol en la fusta, dibuixat al sostre, al terra,... El gira-sol simbolitza el sol, representa la vida, la luminositat i la felicitat, també atrau la bona sort i la riquesa.
 |
| vitralls florals |
***********************************************************************
Jardins Montbau
El 60% de l'àrea del barri està dins del Parc de Collserola. La resta de superfície és ocupada pels habitatges promocionats del Patronato Municipal de la Vivenda (1959), també els equipaments públics i de serveis.
L'aigua és molt apreciada per la gent del barri que hi van amb ampolles i bidons per omplir-ne tot i que hi ha un cartell que diu 'Aigua sense garantia sanitària'.
Links d'interès:
www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/pdfs/06_Montbau.pdf
www.lavanguardia.com/el-capricho-montbau-jardinets-de-carles-soler
Els jardins de Pedralbes
 |
| Meditarrània d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat (1962) |
Es va encarregar de la reforma de la masia l'arquitecte Joan Martorell i Montells que va construir un palauet d'aire caribeny, al costat una capella neogòtica i envoltat d'un magnífic jardí. Més tard va encarregar a Antoni Gaudí reformar la casa i construir un mur de tanca i els pavellons de porteria.
Al 1884 Gaudí també s'encarrega de part del disseny dels jardins de la finca i construeix dues fonts i una pèrgola.
L'any 1918 Eusebi Güell cedeix la casa i part dels jardins a la Corona en agraïment al seu nomenament nobiliari. És en aquest moment quan a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot fan una remodelació i el converteixen en Palau Reial (1919-1924).
Els jardins del Palau de Pedralbes van ser dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí amb un projecte de traçat geomètric decoratiu, amb arbres ja existents, tres fonts lluminoses de Carles Buïgas, estàtues com la de la Reina Isabel II amb el seu fill Alfons XII que es troba a l'entrada principal del palau, obra d'Agapit Vallmitjana.
Al jardí hi trobem cedres de l'Himàlaia, ginkgo biloba, l'arbre de l'Amor, til·lers, pins centenaris,...també margallons, palmeres, eucaliptus, bosquet de bambú...
El palau va ser residència reial des del 1925 fins a la República. Després de la República va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona que va decidir instal·lar el Museu d'Arts Decoratives i posteriorment va tornar a ser palau d'estança de Franco quan estava a Barcelona. I després va tornar a ser un espai públic i s'instal·la el Museu de Ceràmica. Actualment l'Ajuntament de Barcelona té cedit l'ús a la Generalitat de Catalunya i s'utilitza per actes i recepcions oficials.
 |
| Nu d'Enric Casanovas (1930) |
 |
| Caseta de jocs infantils per Miralles & Tagliabue |
 |
| Umbracle d'Antoni Gaudí |
El bust de l'emperador és d'autor desconegut.
 |
| Font d'Hèrcules amb cap de drac amb ferro forjat d'Antoni Gaudí |
Utilització d'aigua freàtica en les fonts ornamentals del parc. Les fonts no estan en marxa les 24hores sinó que tenen un horari d'inici i final.
Durant l'Exposició Internacional de Barcelona, l'any 1929, es van plantar més de 100 roses noves i aquí es va fer el primer concurs de roses noves, eren roses de tardor.
Disposa de Codi QR per poder seguir els arbres catalogats.
Districte de Les Corts. Barri de Pedralbes.
Horari del parc:
1 de novembre a 31 de març de 10h a 19h
1 d'abril a 31 d'octubre de 10h a 21h
Links d'interès:
www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/jardins-del-palau-de-pedralbes
es.wikipedia.org/Palacio_Real_de_Pedralbes ca.wikipedia.org/Palau_Reial_de_Pedralbes
www.mirallestagliabue.com/
***********************************************************************
La Nau Ivanow
Setmana d'Arquitectura. És una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i la Fundació Mies van der Rohe, en col·laboració amb Barcelona Building Construmat i ArquinFAD.
Visita organitzada per ElGlobusVermell. El col·lectiu Globus Vermell té per objectiu fomentar el coneixment de la ciutat i l'arquitectura mitjançant la imaginació, la reflexió i el debat.
La Nau Ivanow és un exemple de l'arquitectura dels anys 60 i un dels pocs que s'han preservat al barri de la Sagrera.
L'any 1959 l'empresari Victor Ivanow Bauer encarrega a l'arquitecte Jordi Figueras Anmella la fàbrica de pintures Ivanow en un solar del barri de la Sagrera. L'edifici no va començar-se a construir fins l'any 1967 i el 1968 es va inaugurar.
L'expansió urbana de la ciutat de Barcelona i el creixement del negoci va fer que la fàbrica es traslladés a la Zona Franca fins que va ser venuda a una multinacional holandesa.
L'edifici de la Sagrera va ser llogat a diverses empreses tèxtils fins a quedar abandonada a finals dels anys 90. El 1997 la va adquirir l'arquitecte Xavier Basiana per establir-hi el seu estudi i amb la idea de desenvolupar un centre cultural, la Nau Ivanow. El 1998 neix la Nau Ivanow, un espai per a la creació, producció i difusió de la cultura contemporània.
El 2010, l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB) compra l'edifici per continuar el projecte cultural de Fàbriques de Creació, i és gestionada per la Fundació Sagrera des del 2006, prenent el relleu de l'Associació Cultural La Nau Ivanow.
La Nau Ivanow és un edifici modern i senzill que tenia una coberta ondulada de teula construïda a la catalana que el caracteritzava, però que malauradament els aïguats del 2005 la van enfonsar i no va ser possible reconstruir-la.
L'edifici és un dels pocs exemples d'arquitectura industrial funcionalista a Barcelona.
En el transcurs de la visita coneixem la història de la fàbrica, però també ens expliquen les reformes que s'han fet i els nou usos.
 |
| Sala Andy Warhol |
 |
| Espai d'assaig |
 |
| Espai de coworking |
 |
| mural de cares al costat de la Nau. Pintat per Susso33, 2009 |
Els jardins de Can Fargues
Obres que s'han dut a terme: neteja i arranjament, instal·lació d'una pèrgola i plantació de vegetació. També restauració i posada en funcionament de la font ornamental, col·locació d'un nou enllumenat i mobiliari urbà. Disposa de dos accesos als jardins, un d'ells adaptat.
Links d'interès:
https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins
https://bcnlamevaciutat.blogspot.com/2019/07/la-masia-can-fargues.html
Editorial Montaner i Simón - Museu Antoni Tàpies
L'edifici on està ubicada la Fundació Antoni Tàpies era l'antiga Editorial Montaner i Simón, una de les més importants de Barcelona, va tancar les seves portes l'any 1981 a causa de dificultats econòmiques.
És la primera obra de Lluís Domenech del període modernista per encàrrec del seu oncle Ramon Montaner i Vila.
La façana combina maó vist sense polir, molt utilitzat en l'àmbit industrial, i ferro, és la primera vegada que s'utilitza aquesta combinació en el centre urbà. La decoració de la façana té una influència clàssica i musulmana amb decoració arabesca. Ens fixem i veiem que corona l'edifici un elm i un àngel trompeter, l'elm representa el passat gloriós de Catalunya com nació i l'àngel amb la seva trompeta anuncia l'aparició d'una novetat, un nou llibre (recordem que és una editorial). Sota hi ha tres busts que representen tres grans figueres literàries: Dante, Cervantes i Milton. Quatre plaques mostren els noms d'autors que van utilitzar tècniques d'impressió per publicar els seus estudis: Maltre-Brun, Lafuente, Secchi i un quart que no es coneix ja que es va perdre a principis del segle XX. Sota les plaques hi ha tres rodes dentades simbologia de l'època industrial. La roda central conté un àliga sobre un llibre obert, coronada per una estrella, iconografia de l'èxit empresarial.
Editorial Montaner i Simón apareix en lletres gòtiques decorades amb elements vegetals a l'arquivolta de la porta principal.
Les grans finestres permeten entrar molta llum natural.
L'edifici constava de tres plantes: un semisoterrani, una planta baixa o principal i un primer pis.
El primer pis estava destinat a les oficines. L'entrada principal destinada al públic hi havia una escala central de metall que conduïa al soterrani, i dues escales laterals que portaven a la planta principal. Al final de la planta hi havia el magatzem, l'empaquetatge, l'expedició i la comptabilitat. Al soterrani hi havien les màquines d'imprimir, el taller de composició, enquadernació i les màquines que preparaven el paper per a la impressió.
Podeu informar-vos en el seu web: https://fundaciotapies.org/
 |
| Mitjó. Acer inoxidable i malla metàl·lica |
https://fundaciotapies.org/ledifici/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Editorial_Montaner_i_Simón
***********************************************************************
48H OPEN HOUSE 2018
El Pavelló Mies van der Rohe va ser dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich com a pavelló d'Alemanya per a l'Exposició de Barcelona del 1929 a Montjuïc. Construït amb vidre, acer i diferents classes de marbre. El Pavelló es va concebre per allotjar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes.
Després de la clausura de l'Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930 perquè era un edifici no rentable i els materials van ser traslladats a Alemanya, però amb la 2a Guerra Mundial ja no es sap què va ser dels materials.
Amb el temps es va reconèixer la trajectòria de Mies van der Rohe un emblema de l'arquitectura moderna i es va pensar en una reconstrucció.
El 1980, Oriol Bohigas va impulsar la iniciativa des de la Delegació d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Tres arquitectes van estar al capdavant del projecte: Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos, tots tres van investigar i dissenyar la reconstrucció de l'edifici. I no va ser fins el 1893 que es va iniciar les obres i el 1986 es va inaugurar en el mateixa ubicació original. És l'any en que fa 100 anys del naixement de Mies van der Rohe.
Links d'interès:
http://miesbcn.com/ca/el-pavello/
Les Torres Venecianes es van fer per l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Donen l'entrada al recinte de l'Exposició i estàn ubicades a l'inici de l'avinguda Reina Maria Cristina. Les dues torres són idèntiques i són Bé Cultural d'Interès Local, tenen una alçada de 47 metres, l'arquitecte va ser Ramon Reventós Farrerons.
Les torres tenen una composició formada de quatre parts: una base de parament de carreus de pedra, un fust de maó vist, una llotja formada per columnes de pedra artificial i la coberta de pavelló a quatre vessants.
Només es pot accedir a una de les torres i durant el cap de setmana de 48H OPEN HOUSE. Quan entres et sorpren la seva estructura arquitectònica, pujes per les escales i a dalt de tot es troba un mirador de 50m on gaudir d'unes fantàstiques vistes.
S'anomenen Torres Venecianes per la seva similitud a la Torre del Campanile de Venècia.
 |
| Escala amb volta catalana |
 |
| Sostre |
 |
| Vista des de la cúpula |
 |
| Interior de la cúpula i vista de la torre bessona |
Districte Sants-Montjuïc
48H OPEN HOUSE BCN - EL CILINDRE D'HORTA
Visc al barri d'Horta i sempre m'havia preguntat què era la construcció que hi ha damunt del túnel de la Rovira, quina finalitat té allò? Gràcies al Festival 48H OPEN HOUSE BCN he tingut l'oportunitat de visitar-lo.Manuel Ribas Piera va ser l'arquetecte de El Cilindre d'Horta, una construcció que va donar continuïtat al túnel de la Rovira per la boca nord, any 1985.
Va ser un pas de vianants que connectava la Rambla del Carmel amb el carrer Lisboa. Amb una alçada de 24,88m i 19,35m de diàmetre, va ser construit amb mur de contenció i una rampa interior de formigó armat que connecta la part alta del barri amb la baixa. Però a la gent se li feia difícil anar per a aquest pas i a la llarga es va fer passos més accessibles. L'any 2006 es va tancar definitivament ja que no s'utilitzava i l'any 2007 es va construir un ascensor exterior.
Actualment s'utilitza com a magatzem i està en un estat d'abandó. El meu parer és que és un lloc singular on es podria fer algun event cultural com ara exposicions.
Font Màgica de Montjuïc
Les fonts de Montjuïc obra hidrològica de l'enginyer Carles Buïgas i Sans construïda el 1929 durant l'exposició Universal estan ubicades al lloc on hi havia les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch enderrocades el 1928 per evitar incidents amb la dictadura i reconstruïdes l'any 2010.De tots els jocs d'aigua i llum ideats per Buïgas queden les quatre cascades i el gran brollador central. El 1954 Buïgas va fer treballs de restauración reconstruint part del que s'havia malmès durant la postguerra i als anys setanta es renovaren elements de control i part de la il·luminació. Als anys 80 s'hi incorpora música. Va ser restaurada en diverses ocacions i de nou al gener de 2015 es va procedir a restaurar la font central.
Amb La Fàbrica del Sol fem la visita a l'interior de la font, coneixem allò que no veiem de la font més emblemàtica de la ciutat. En aquesta font brollen 2.600 litres d'aigua per segon procedent del subsòl, amb un sistema de recirculació d'aigua. Descobrirem els procediments artesanals per dur a terme el joc d'aigua, fins a 30, amb diferents coloracions. (No es poden fer fotos)
Després anem a la torre de control i a la terrassa del mateix edifici on gaudim del moment màgic!
La Font Màgica s'ilumina de nit en un espectacle màgic de colors, aigua i música. Compte amb 7.000 milions de combinacions possibles d'aigua i llum gràcies a la possibilitat de conjugar els elements hidràulics i d'il·luminació de què disposa.
http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/ Amb el suport de Barcelona Cicle de l’Aigua, SA. En el marc del Memorial de l'Aigua.
Horaris:
***********************************************************************
Palau Baró de Quadras
El Palau de Quadras és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch, 1904-1906. Obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull.
El Palau està situat dins del que s'anomena Quadrat d'Or, on es concentren gran part dels edificis modernistes del nou Eixample de Cerdà: Casa Milà - La Pedrera, Casa Batlló, Casa Calvet, Casa Amatller, Casa de les Punxes o Casa Lleó Morera.
Els barons de Quadras, Manuel de Quadras i Joana Anna Veiret, encarreguen a Puig i Cadafalch construir la seva nova residència a Barcelona l'any 1900.
L'edifici s'ubica en un terreny estret amb façana a l'avinguda Diagonal i al carrer de Rosselló. La reforma es fa a partir d'una antiga casa amb façana al carrer Rosselló.
Escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. Forja de Manuel Ballarín. Mosaïc romà de Lluís Bru i ceràmiques de Mario Maragliano.
Aquest palau és una altra meravella del nostre modernisme i val molt la pena la visita guiada on ens expliquen cada detall tant de les façanes, vestíbol, escala i les estances així com la vida d'aquella època.
Per fora passa una mica inadvertit per això us animo a parar-nos davant dels nostres edificis emblemàtics i fixar-nos en els detalls: la porta, els balcons, l'ornament,... segur que us sorprendrà!
https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_del_Bar%C3%B3_de_Quadras
***********************************************************************
Parc de la Trintitat
PUBLICACIÓ: 15/06/2018Tenia moltes ganes de visitar aquest parc i ho fet amb La Fàbrica del Sol en una visita guiada dins el programa Música als Parcs 2018. Molt recomenable!
El Parc de la Trinitat es va inaugurar l'any 1993, està situat enmig del nus de la Trinitat, és obra de l'estudi d'arquitectura Roig i Batlle. Té forma circular, amb una superfície de 7 hectàrees, amb 14.000 arbres, hi ha un llac de 245m de longitud de forma semicircular. També hi ha un hort urbà, àrea de picnic, zona de barbacoes d'accés lliure (l'única a Barcelona), pistes esportives i de modelisme, àrea de joc infantil i àrea per a gossos.
Passegem i anem descobrint els seus racons. La dreta del parc és la més paisatgística. A l'esquerra hi ha un amfiteatre per a 500 persones amb un fris escultòric Cavalls desbocats, de Josep Ros (1993), 15 cavalls que corren salvatges sobre la gespa.
És increïble que s'hagi pogut crear un espai tant verd com aquest. Hi trobem oliveres, pollancres, pruneres, moreres, acàcies, ...
Als anys 80 aquest espai era un gran escampat i es volia fer un gran aparcament, gràcies als veïns i veïnes que ho van reivindicar avui és un magnífic parc.
Barri de Sant Andreu. Districte de Sant Andreu
***********************************************************************
Parc del Laberint d'Horta
PUBLICACIÓ: 3/06/2018Visito el parc del Laberint amb La Fàbrica del Sol una tarda ben plujosa, l'avantatge és que no hi ha ningú.
El parc ocupa els terrenys d'una finca de la família Desvalls. La finca es va construir a inicis del 1791. Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs va encarregar a l'arquitecte Domenic Bagutti el disseny d'un jardí neoclàsic. Al segle XIX, l'arquitecte Elies Rogent va ampliar el parc amb un jardí romàntic. L'any 1880 es va realitzar un jardí domèstic al costat del palau Desvalls. L'any 1967, la família Desvalls va cedir la finca a l'Ajuntament de Barcelona qui la va obrir al públic el 1971.
El palau de la família Desvalls està en un estat deplorable, és una vertadera llàstima i esperem que l'Ajuntament de Barcelona es concienciï per fer una bona restauració i no perdre aquest edifici emblemàtic.
El palau és d'estil neoàrab i neogótic, la torre que es veu és la Torre Subirana, antiga torre medieval de defensa.
En el parc hi trobem columnes toscanes, fonts i brolladors, escultures mitològiques, un pavelló neoclàsic dedicat a les muses, una cascada d'aigua, un rierol, un jardí selvàtic i també un fals cementiri.
 |
| Estàtua d'Eros amb el templet d'Ariadna de fons |
Entrada gratuïta tots els diumenges i dimecres de mes, també pels veïns del barri d'Horta-Guinardó.
Links d'interès:
https://www.barcelona.cat/parcs-i-jardins/parc-del-laberint-dhorta.html
https://ca.wikipedia.org/Parc_del_Laberint_d'Horta
***********************************************************************
Cases de l'avinguda del Tibidabo
PUBLICACIÓ: 2/6/2018S'inicia la ruta en la plaça Kennedy, on s'hi troba l'estació de ferrocarrils inaugurada als anys 50. El nom de la plaça ret homenatge a l'Embaixada dels EUA que, durant la Guerra Civil es va allotjar al domicili particular de Madronita Andreu (avui restaurant Abac), filla del Dr. Andreu, fotògrafa casada amb Max Klein, president de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya.
La Torre Andreu més coneguda com La Rotonda, av. del Tibidabo 2-4. Edifici modernista amb un emblemàtic templet construït el 1906 per l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i ampliat el 1918 per Enric Sagnier. Va ser casa d'estiueig, però amb el pas dels anys se li va donar diversos usos: 'Hotel Metropolitan', 'Clínica Rabassa', 'Clínica per a malalts terminals'. L'any 1999 la va adquirir el grup mobiliari Núñez i Navarro que després de molta polèmica i lluita veïnal l'any 2010 comença la rehabilitació i reconstrucció de l'interior. El 2016 acaben les obres amb una jornada de portes obertes. Actualment són oficines, locals comercials i pàrkings.
El tramvia blau. La línia del Tramvia Blau va ser inaugurada l'octubre de 1901 per satisfer el desig del Dr. Andreu i obrir una via alternativa d'accés a la muntanya del Tibidabo i poder construir un parc d'atraccions. Aquesta línia històrica recorre tota l'avinguda connectant la part més baixa, plaça Kennedy, amb la part més alta, plaça del Dr. Andreu.
Actualment el Tramvia Blau està tancat temporalment per obres de modernització de la infraestructura...això és el que diuen.
www.mutuauniversal.net/historia/nuestros-edificios-emblematicos/edificio-tibidabo/
Residència d'Ignasi Portabella, l'any 1905, el mestre d'obres José Pérez Terraza va acabar l'encarrec que li havia fet Ignasi Portabella a l'Avinguda Tibidabo, número 27: una torre d'estiueig d'estil. La casa dedues plantes i una torre-mirador. Destaquen els ornaments florals i les pintures al segon pis on hi ha representades les estacions de l'any. En aquestes pintures es poden veure les activitats d'un grup de noies en cadascuna de les estacions: recollint flors a la primavera; la sega i recollida del blat a l'estiu; la collida del raïm a la tardor i passeig a l'hivern.
La torre és un exemple del modernisme català amb carreus falsos (pedra tallada) a la façana, esgrafiats, pintures, decoració floral i un elaborat treball al reixat que l'envolta.
http://www.bcn.cat/trobatb/es/rutas-sarria-sant-gervasi.html
***********************************************************************
Jardins de la Tamarita
PUBLICACIÓ: 2/6/2018Els jardins de la Tamarita pertanyien a una finca senyorial dels Craywinckel, família aristocràtica d'origen belga.
Al començament del segle XX va ser adquirida per l'industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa envoltada de jardins que va encarregar a l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí que va preservar les formes i disposicions vegetals originals. Jardí mediterrani amb elements renaixentistes com la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virgilio Arias.
En els jardins gaudim d'una important biodiversitat. Un altre jardí que us recomano molt visitar-lo.
Durant la guerra civil la casa es va convertir en una txeca de la polícia política soviètica, l'NKVD. Les txeques anaven destinades als espies dels franquistes, però també van tancar republicans antiestalinistes. Hi havia cel·les molt petites, de dimensions d'un armari. D'altres, amb una temperatura molt elevada i amb un soroll fortíssim per tal de no deixar-los dormir i així els presos no podien descansar mai. Hi van patir tortures i alguns presos els van treure de la Tamarita per executar-los sense cap tipus de judici.
La torre del Dr. Andreu ubicada en l'avinguda del Tibidabo va ser la seu del consulat soviètic, 1936-1939. Tot el subterrani de la casa era un búnker antiaeri per protegir-se de les bombes així, tot el funcionari de la Unió Soviètica tenien el seu búnker particular preparat per soportar situacions d'aïllament prolongat.
Hi havien uns tunels que conectaven amb la presó dels jardins de la Tamarita.
Actualment la casa és la seu de la Fundació Blanquerna.
 |
| Til·ler en flor |
Portal de Santa Madrona i Jardins del Baluard
El 1r, 3r i 4rt diumenge de mes, d'11h a 14h, entrada gratuïta.
www.mmb.cat/obertura-jardins-del-baluard-i-portal-de-santa-madrona/El Portal de Santa Madrona, a l’avinguda Paral·lel, és l’únic portal que es conserva de la muralla medieval de Barcelona (segle XIV). Podem creuar-lo, tal com feien comerciants, artesans i viatgers d’arreu a partir de 1378, any en què es va començar a construir paral·lelament amb les obres de les Drassanes.
Segons diu la tradició, pels volts del segle X, un fort temporal marítim va obligar uns comerciants francesos que duien les relíquies de Santa Madrona a Marsella a desembarcar a Barcelona. Un cop amainada la tempesta, els va ser impossible retornar-ho al vaixell i van decidir deixar el cos de la santa a la capital catalana. A partir d’aleshores, es va convertir en patrona de mariners i va començar una autèntica devoció per Santa Madrona a Barcelona.
En èpoques passades era custodiada per la Coronela de Barcelona. Ara representada per voluntaris del l'Associació de Recreació Històrica de la Coronela.
A més, podem passejar pels jardins del Baluard, situats damunt de la muralla homònima. Des d’allà descobrirem l’escultura dedicada a Santa Madrona que es troba damunt del portal.
El Baluard de Drassanes o Santa Madrona es va construir entre l'any 1775 i el 1776, per reforçar les defenses en un temps en què se succeïen les guerres amb els francesos i els carlins i la ciutat s'enfrontava a l'amenaça constant dels corsaris.
La part baixa del baluard s'utilitzava com a aquarterament de les tropes i com a magatzem de l'armament mentre que en la part superior es col·locaven els carros i canons.
 |
| Santa Madrona amb un vaixell a la mà |
Ruta del barri Gòtic i el Call de Barcelona
2. Porta de la Muralla Romana, plaça Nova. Trobem un tram de la muralla del segle IV, amb dues grans torres semicirculars, remuntades i reformades en època medieval. En total són quatre torres, ara incorporades a la Casa de l'Ardiaca i el Palau del Bisbe. Les torres semicirculars emmarquen una de les portes d'entrada a la ciutat.
Curiositat: durant molts segles la plaça Nova va ser escenari d'execucions públiques. Segons la tradició el bandoler Joan Serrallonga fou executat en aquest indret.
 |
| Torres semicirculars que donaven entrada a la Barcino |
 |
| Aqüeducte romà |
 |
| Sant Roc |
Si ens situem sota el pont podem veure una calavera amb un punyal clavat. Les llegendes diuen que si treus el punyal s'enfonsa Ciutat Vella, o que si la mires i després no toques la figura en forma de tortuga de la bústia de la Casa de l'Ardiaca et mors, i també que si passes per sota caminant del revés et concedeix un desig.
 |
| Bústia de la casa Artiaga |
S'hi representen cinc màrtirs que van ser executats al garrot a la Ciutadella, després de ser acusats de conspiració contra els francesos durant l'ocupació del 1808.
Un cop més recomano el bloc Altres Barcelones: La plaça de Sant Felip Neri, el oasis de la muerte y la vida
8. Església de Sant Sever, carrer de Sant Sever, 9-11. Construcció barroca d'una sola nau, amb capelles laterals i absis poligonal, entre els anys 1698 i 1705.
Façana senzilla en contrast de la decoració de l'interior on destaca el seu retaula major.
De moment no he tingut l'oportunitat de visitar-la.
9. Santa Eulàlia, la baixada de Santa Eulàlia conserva el nom, una imatge i uns versos de Jacint Verdaguer. Conta la llegenda que l'Eulàlia era una noia cristiana nascuda al segle III a Sarrià, que fou solidària amb els pobres, i que amb 13 anys va ser engarjolada i durament castigada per haver demanat al cònsol que l'emperador Dioclecià deixés de perseguir els cristians.
Llegenda de Santa Eulàlia
Continuem baixant per Santa Eulàlia, girem a la dreta al carrer de la Palla:
10. Muralla a la plaça de Frederic Marès. hi veiem un tram de la muralla romana amb dos torres de defensa i unes finestres d'època medieval.
Una cop vista la muralla tornem enrera del carrer de la Palla per endinsar-nos en el Call.
El Call era el barri on vivia la comunitat jueva a la Barcelona medieval. Call significa “carrer petit” o “carreró”, el nom s’estengué a tot el conjunt de carrers ocupats pels jueus. La comunitat de jueus rebia el nom d’aljama.
Un cas polèmic és la ubicació d'antics banys jueus.
11. Carrer de la Palla, 8. Les restes dels banys femenins es poden visitar al soterrani botiga-cafeteria Caelum. Caelum es situat afora dels límits del Call.
13. Els quatre cantons del Call: cruïlla de Banys Nous, Boqueria, Avinyó i Call. Aquests quatre carrers, situats al peu del Castell Nou per la seva part exterior, és a dir, fora del recinte romà, van iniciar la seva urbanització a mitjan s. XIII. Abans, però, una important construcció ocupava la cantonada entre el carrer dels Banys Nous i el de la Boqueria: els Banys Nous, els banys públics medievals de la ciutat. Estaven situats en l'espai que ara ocupa un edifici amb uns destacats esgrafiats barrocs.
Des del carrer de la Boqueria accedim al Call Menor, una urbanització del segle XIII formada per cinc illes, hi havia una sinagoga i una plaça al centre. No tenia comunicació directa amb el Call Major.
14. Més avall del carrer la Boqueria hi trobem a mà esquerra la Volta del Remei que conserva encara una torre medieval del segle XIII.
15. I una mica més avall trobem el carrer de l'Arc de Santa Eulàlia.
16. Tornem enrera per pujar pel carrer del Call, carrer que anava fins la porta romana i en cert moment va ser desviat i travessà el mur romà, del qual es conserven restes a la cantonada del carrer de Sant Domènec. I si ens fixem a l’alçada del número 5 podrem veure clarament en les parets les restes de la muralla sobre la qual s’havia construit la fortalessa del Castell Nou.
17. Carrer de Sant Domènec. Carrer principal del Call. Hi havia la sinagoga Major i les cases dels membres més importants de la comunitat.
18. Placeta de Manuel Ribé. Plaça moderna al centre de l'antic Call.L'edifci que fa cantonada amb el carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call, construït al segle XVI i amb restes anteriors dels segles XIII i XIV, és el Centre d'Interpretació del Call.
Fem la volta a l'edifici i arribem al carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call.
19. Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call. Aquest carrer seguia la línia interior del mur romà. No tenia sortida al carrer del Call i, per un pont elevat, es comunicava directament amb el Castell Nou, una fortalesa medieval construïda sobre la porta romana. Té un traçat molt irregular, en forma de quatre. Al final del carrer havia existit un carreró que anava fins a la baixada de Santa Eulàlia.
Tot baixant, a mà esquerra, trobarem al:
20. Carrer Marlet, làpida encastada en el mur de la casa número 1. Diu: "Fundació Pla de R. Samuel Ha-sardi; el seu llum crema permanenmet". És una reproducció de la làpida original que recorda aquesta institució jueva.
Si voleu saber més de la cultura jueva aprofiteu per entrar a la llibreria Call Barcelona wines&books (Sant Honorat, 9) http://www.callbarcelona.es/
21. Anem cap a la plaça del Rei i després a la plaça de Sant Iu on hi trobem a les façanes del Palau del Lloctinent inscripcions en caràcters hebraics en el murs: són carreus que procedeixen de la necròpolis jueva de Montjuïc. Desapareguda la comunitat en el segle XIV, el rei n'autoritzà l'ús de les pedres, amb inscripció o sense, com a material de construcció.
He estat buscant inscripcions en la façana que dóna a la plaça del Rei, però no les he trobat. Si que les he vist a la que dóna a la plaça de Sant Iu:
Per saber més:
Visitar el museu El Call ubicat a la placeta de Manuel Ribé, entrada gratuïta 1r diumenge de mes i tots els diumenges a partir de les 15h. http://museuhistoria.bcn.cat/es/node/367
Passejada per Montjuïc
PUBLICACIÓ: 3/05/2014 Ens trobem a les torres de la plaça d'Espanya i des d'aquí comencem la nostra ruta:- Pavelló Mies Van Der Rohe. És el pavelló que va construir Alemanya amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona al 1929. Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 7
- Font Màgica. És l'element principal d'un conjunt de cascades i estanys que va des del Museu Nacional fins la fotn de Plaça Espanya. Pl. Carles Buïgas, 1
- Palau de la Premsa. Actualment seu de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Carrer Guàrdia Urbana, s/n
- Teatre Lliure de Montjuïc. Construit a l'exposició universal de Barcelona. Obra de Josep Maria Ribas i Casas i Manuel María Mayol. Passeig de Santa Madrona, 40-46
- Museu Arqueològic de Catalunya. Antiguo Palacio de las Artes Gràficas, construido en la Exposición Universal del 29. Pg. Santa Madrona, 39-41
- Pabellón de la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona, obra de Josep Maria Ribas i Casas y Manuel Maria Mayol. Desde 1982 es sede del Institut Cartogràfic de Catalunya. Paseo de Santa Madrona.
- Teatre Grec. Teatro al aire libre inspirado en los antiguos teatros griegos. Pg. Santa Madrona, 36
- Jardins Laribal. Pg. de Santa Madrona, 2
- Jardins Mossèn Cinto Verdagu er. C/ dels Tarongers, 1-5
- Fundació Joan Miró.
- Castell de Montjuïc. Carretera de Montjuïc, 66
- Palau Nacional (MNAC).
 |
| Pavelló Mies Van Der Rohe |
 |
| Palau de Premsa |
 |
| Pabellón de la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona |
 |
| Museu Arqueològic |
 |
| Jardins Laribal |
 |
| Teatre Grec |
 |
| Jardins Mossén Cinto Verdaguer |
 |
| Palau Nacional |
Itinerari des del Born fins la Catedral de Barcelona
Justes al Born. El passeig del Born era una esplanada molt més ampla que la que coneixem avui. Durant molt de temps va ser considerada la plaça principal de la ciutat. A l'època medieval, s'hi celebraven els tornejos i les justes.
Un born és una plaça on a l'edat mitjana tenien lloc torneigs i combats a cavall entre cavallers.
El flassader innocent i la imatge de Santa Maria del Mar. La imatge que es troba a l'absis de l'església de Santa Maria del Mar gira el cap al carrer de Montcada, segons la llegenda es va tombar cap a un flassader innocent que duien a morir a la forca....http://www.altresbarcelones.com/2009/01/el-flassader-innocent-i-la-imatge-de.html
La Quinta Forca. Darrera aquesta expressió tan popular hi ha una macabre història:
- per saber qui era l'autor, comptabilitzar-les per facilitar el seu cobrament
- per si hi havia cap error saber qui era el metre per reclamar
- es signaven com si d'una obra d'art es tractés i per tant, símbol d'orgull
Passejada per la Vall d'Hebrón i Sant Genís dels Agudells
En aquesta ocasió farem l'itinerari extret del web:
- Can Safont
- Església de Sant Genís dels Agudells
- Can Soler
- Can Piteu
- Can Figuerola
- Patronat Ribes
- Camí de Sant Genís a Horta
- Monestir de les Mares Mínimes
 |
| Can Safont |
 |
| Església de Sant Genís dels Agudells |
 |
| Can Soler |
 |
| Can Piteu |
 |
| Can Figuerola |
 |
| Patronat Ribes |
 |
| Camí de Sant Genís a Horta |
 |
| Can Peronet |
La Casa Amatller
Monestir Sant Pau del Camp
PUBLICACIÓ: 8/03/2013Antic monestir benedictí situat al Raval. Aquest monestir es trobava fora del nucli urbà de Barcino, en ple camp i d'aquí ve que se l'anomenés, El Camp.
El paviment de l'església és molt bonic i el claustre és únic i el més petit de tota Europa.
Carrer Sant Pau, 101
Preu: 2€
Barri del Raval
***********************************************************************
Un passeig pel barri del Raval
PUBLICACIÓ: 26/01/2013
L'antiga Capella de la Misericòrdia ara està ocupada per la llibreria La Central.
Casa i Hospital de Misericòrdia va ser fundada l’any 1581 i es dedicà a l’acolliment de pobres d'ambdós sexes i de totes les edats. C/ Ramalleres.
Grup Escolar Milà i Fontanals. Carrer dels Àngels, s/n.
Projectat i construït per l'Ajuntament de Barcelona durant el primer terç de segle XX. Es va inaugurar al març del 1931, un diumenge de Rams.
A l'igual que altres escoles creades en aquesta època va ser un símbol de la nova escola i s'hi aplicaven els corrents de renovació pedagògica. La primera directora d'aquest grup escolar va ser la il·lustre Rosa Sensat.
Aquest projecte es va trencar al finalitzar la Guerra Civil el 1939 pel sistema dictatorial i imposat pel Govern Franquista que va prohibir l'ús del català i fer tornar el sistema tradicional
Milà i Fontanals (1818-1884), filòleg, erudit i escriptor.
Malmesa per un bombardeig el 1938, va haver de ser reconstruïda i posteriorment desmuntada a causa de l'obertura d'un nou carrer. Va ser reposada l'any 2003, ara integrada dins la mateixa estructura exterior de l'edifici escolar, amb una placa que recorda les víctimes dels bombardeigs.
L'església va formar part d'un monestir augustiano que ja no existeix.
Antic Hospital de la Santa Creu. Entre 1401 i 1926 va ser l'hospital general de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.
 |
| Capella de l'antic Hospital de la Santa Creu |
Teatre del Raval. Es troba a les instal·lacions de la Parròquia de Nostra Senyora del Carme, al carrer Sant Antoni Abad, 12.
Plaça del Pedró i Capella de Sant Llatzer. El nom de la plaça prové de la fita o pedró que assenyalava la confluència dels camins que, venint de Montjuïc i del Llobregat, duien a la ciutat, l'un cap a la Portaferrissa (carrer del Carme) i l'altre cap a la porta de la Boqueria (carrer Hospital).
http://www.hotelespanya.com/
***********************************************************************
Passeig pel barri d'Horta
Per sol·licitar visita cal trucar al telèfon 934291801.
 |
| Torrent de Carabassa |
 |
| Conjunt de cases del carrer d'Aiguafreda |
 |
| carrer d'Aiguafreda |
 |
| Els Mistos |
 |
| Torre Jussana |
 |
| Pavelló de la República |
 |
| Can Travi Nou |
 |
| Hort d'en Marcel·lí |
 |
| Can Cortada |
 |
| Resta de l'antiga església de Sant Joan d'Horta |
 |
| Mina de can Travi: torre d'aigua |
 |
| Can Mariner |
 |
| Plaça Santes Creus |
***********************************************************************
Recorregut literari Avel·lí Artís Gener a Barcelona
Portal de la Pau: des d'aquest punt proper al Port, rememorem la tornada de l'exili de l'escriptor i dibuixant. Un exili de 26 anys que Avel·lí Artís passà a Mèxic.
Anem pel carrer Avinyó, girem a mà esquerre pel carrer Lleona, tornem a girar a la dreta pel carrer Rauric i la primera a la dreta ens trobem al carrer de les Heures.
A pocs metres d'aquí es troba l'Església Gòtica del Pi, i en una de les tres placetes que l'envolten trobem un testimoni de la guerra.
Caminada dels tres turons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada